Tichodroma muraria
.jpg)
El treparriscos, arañero o pardal arañero (Tichodroma muraria) és un au que es distribuïx per l'alta montanya d'Eurasia,[1] incloent els Pirineus, els Alps i les montanyes del Altái. És l'únic membre del gènero Tichodromae i de la família Tichodromadidae (Del Clot et al. 2007). Alguns autors proponen la seua inclusió en la família Sittidae, en la subfamília Tichodromadinae.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El treparriscos es distribuïx per l'alta montanya d'Eurasia. El treparriscos és majorment no migratori, pero a partir de juliol escomencen a vagar i a partir de setembre es muda a altituts inferiors. En hivern es troben en freqüència eixemplars aïllats en la planura, roques aïllades, pedreres i ruïnes. Aus aïllades han invernado tan llunt com en Anglaterra, i una també invernó en la Universitat de Ámsterdam.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta és un au de 15,5 a 17 cm de llarc en plomall sorprenentment atractiu en carmesí, gris i negre, en vol com de palometa i guaridas inaccessibles. El seu nom comú chinenc significa ‘flor de roca’.
El seu plomall és fonamentalment gris, encara que la gola la punta de les ales i les rectrices són negres. La seua traça més distintiva és el color carmesí sobre les seues ales. Quan vola es poden observar taques alares de color carmín i taques blanques en les rémiges primàries.
Les aus cap a l'est de Turkmenistan són llaugerament més obscures, i a voltes han segut classificades com una raça separada T. m. nipalensis.
En l'estació reproductiva, el macho pot ser a sovint distinguit de les femelles per la seua gola negra, encara que les femelles tenen a voltes també la gola negra en graus variables.
Comportament
[editar | editar còdic]Esta espècie carismàtica és prou mansa, pero a sovint és sorprenentment difícil de vore en les ales de les montanyes.
En vol sembla una palput (Upupa epops) de colors estranys o una palometa jaganta, pero trepa paredones de pedra com si fora una rata.
Reproducció
[editar | editar còdic]Per a anidar, el macho busca forats en la roca. Despuix indica on estan a la femella fent #acrobàcia a l'entrada. La femella construïx sola el niu. Per a això utilisa herbes seques, verdet i líquenes, i tapiza l'interior en pèls llana i plomes. El niu està llest en 5 dies.
Entre maig i juny la femella posa de 3 a 5 ous blancs motejats de roig, que incuba sola de 18 a 20 dies. Mentres, el macho l'alimenta.
Quan naixen les crío, abdós progenitors els donen de menjar, i permaneixen en el niu entre 21 i 29 dies, fins que poden volar i trepar per les roques.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta d'insectes, aranyes i atres invertebrats que obté en el seu llarc pico en les fissures de roques.
Vora
[editar | editar còdic]La vora del macho és una seqüència de chiulits ascendents i sibilants.