Ardea ibis
La garcilla bueyera, garza bueyera,[1] garza ganadera, espulgabuey,[2] garza ganadera africana,[3] o garza boyera (Ardea ibis) és una espècie de la família Ardeidae.[4][5] És un au esvelta i blanca adornada en plomes dorades o anaranjadas en cap i coll en temporada d'crío. Medix de 46-56 cm de llarc, pesa entre 270-512 g i la seua envergadura alar va de 88-96 cm.[6] Pico, coll i pates llargues. Ulls i pico normalment grocs; pates generalment grises.[3] Esta garza ha protagonisat l'expansió natural més àmplia i ràpida de totes les espècies d'aus.[7] Originària del Vell Món, ha colonisat en èxit i rapidea el restant dels continents. Algunes poblacions són migratòries mentres que unes atres únicament realisen #dispersió curtes despuix de la crío. En Mèxic se li troba pràcticament en tot el país.[3] La seua expansió i assentament en grans regions la situen com espècie invasora.[8][3] Viu en totes les regions tropicals, subtropicales i templades del planeta.[9][10] Es troba en sabanes, pasturages, manglars, pantans, àrees agrícoles, embassaments i canaletas d'aigua en zones agrícoles. La UICN2019-1 considera a esta espècie com de preocupació menor.[3]
A pesar de les seues similituts en el plomall en les garcetas del gènero Egretta, està emparentada en les garzas del gènero Ardea. Anida en colónies, generalment prop de l'aigua i a sovint en atres aus zancudas. Els seus nius són plataformes de ramitas que coloca sobre els arbres i arbustos. A diferència de les demés garzas s'alimenta en hàbitats herbáceos relativament secs, a sovint acompanyant al ganado o uns atres grans mamífers per a atrapar als insectes i menuts vertebrats espantats per estos, costum de la que rep el seu nom. Les garcillas bueyeras adultes tenen pocs predadores, pero atres aus i mamífers solen saquejar els seus nius. La principal causa de mortalitat dels seus pollets és l'inanició. Els pollets també poden sofrir dèficit de calcio per falta de vertebrats en la seua dieta i ademés poden morir en ser pertorbats per atres aus. Esta espècie a pesar de llevar-li les garrapatas i les mosques al ganado, ha segut vector de malalties que s'estenen per mig de les garrapatas i també pot resultar un perill per a la seguritat aérea en els aeroports.
- ↑ Plantilla:Nomenes aus SÈU 1
- ↑ Espulgabuey en diccionari Fititú.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 .
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Descargable del Cornell Lab of Ornithology
- ↑ Peterson, A. P. 2010. Pelecaniformes -- Noms científics de les aus vàlits actualment. Consultat en giner de 2011.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCornell - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBNA - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGISS - ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Descargable del Cornell Lab of Ornithology
- ↑ Peterson, A. P. 2010. Pelecaniformes -- Noms científics de les aus vàlits actualment. Consultat en giner de 2011.