Anar al contingut

Elton John

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 23:02 6 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul bàsic sobre el cantant)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


Elton Hercules John (naixcut com Reginald Kenneth Dwight; Pinner, Middlesex, Anglaterra, 25 de març de 1947) és un pianiste, cantant, compositor i músic de roc i pop britànic.[1][2][3] En una carrera de més de xixanta anys, ha llançat més de trenta àlbums d'estudi i ha venut més de trescents millons de còpies en tot lo món, sent un dels artistes musicals més exitosos de l'història.[4][5]

Ha colaborat en el poeta Bernie Taupin, qui ha segut i és el seu @letrista des de 1967 i moltes de les seues cançons han alcançat el cim de les llistes d'èxit en el món. És l'únic artiste en mantindre a lo manco una cançó dins del Billboard Hot 100 durant trenta anys consecutius, des de 1970 fins a 2000. La seua cançó «Candle in the Wind 1997», reescrita en ocasió de la mort de Diana de Gales, va vendre més de trentatrés millons de còpies i és el segon senzill més venut en l'història.[6][7] El seu treball també s'ha estés cap a la producció i, en ocasions, l'actuació.

Naixcut i criat en Pinner, suburbi de Londres, John va deprendre a tocar el piano a una edat molt primerenca. Va formar la seua primera banda, Bluesology, en 1962, i es va aliar en el poeta i @letrista Bernie Taupin en 1967. Durant els següents dos anys varen escriure cançons per a atres artistes com Lulu, i al mateix temps, va treballar per a les bandes The Hollies i The Scaffold.


En 1969 va debutar en l'àlbum Empty Sky i va conseguir l'èxit en 1970 en Elton John, la cançó del qual «Your Song» va alcançar els primers llocs en les llistes d'èxit d'Estats Units i Regne Unit. Atres cançons importants, icòniques, simbòliques, trascendentes i representatives de la seua discografia són: «Tiny Dancer» i «Levon» de 1971, «Rocket Man», «Crocodile Roc» i «Daniel» de 1972, «Goodbye Yellow Brick Road», «Bennie and the Jets» i «Candle in the Wind» de 1973, «Someone Saved My Life Tonight» i «Philadelphia Freedom» de 1975, «Don't Go Breaking My Heart» i «Sorry Seems to Be the Hardest Word» de 1976, entre unes atres.

Despuix de décades d'èxit comercial, incursionó en gran acolliment en el teatre musical a finals de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, tant en West End com en Broadway, component la música de El rei lleó (película i obra de teatre), Aida i Billy Elliot.

Ha guanyat cinc premis Grammy, cinc premis Brit (dos d'ells honorífics per la seua «contribució a la cultura britànica» a través de la seua música), dos Globos d'Or, un Tony, un Emmy, un Disney Legends, dos Óscares (un compartit en Tim Rice i l'atre en Bernie Taupin) i el Premi Kennedy. En 2024 va passar a formar part de la famosa llista dels EGOT.[8]

En 2004 la revista Rolling Stone ho va ubicar en el lloc 49 de la seua llista dels «cent músics més influents de l'era del roc and roll» i en 2013 va ser nomenat per Billboard com el cantant de major èxit en el Billboard Hot 100 All-Clave Top Artists i tercer en general darrere de The Beatles i Madonna.[9][10] Quatre de les seues cançons varen ser incloses en la llista de les cinccentes millors cançons de l'història realisada per la revista Rolling Stone en 2021: «Tiny Dancer» (47), «Rocket Man» (149), «Your Song» (202) i «Bennie and the Jets» (371).[11]

En 1994 va ser inclós en el Saló de la Fama del Roc i en el Saló de la Fama de Compositors, ademés de ser membre de la Acadèmia Britànica de Cantautors i Compositors. En 1996 va ser nomenat «Cavaller» despuix de ser nomenat Comendador de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II pels seus «servicis cap a la música i actes caritatius» i l'apelatiu de Sir va ser afegit al seu nom.[12] La biopic Rocketman, basada en la seua vida i dirigida per Dexter Fletcher, va ser estrenada el 31 de maig de 2019 i distribuïda per Paramount Pictures.


El 8 de juliol de 2023, John va realisar el seu últim concert en Estocolm, Suècia, en el Tele2 Arena. En obrir l'espectàcul, John va dir: «Bona nit, Estocolm, bo, açò és tot». John ha dit que seguirà «fent algun que un atre espectàcul» a pesar del seu retir de les gires.[13]

És un dels promotors més importants en la lluita contra el sida des de finals dels huitanta i va crear la Fundació Elton John contra l'@VIH/sida en 1992, encarregada de la festa de after party de la cerimònia dels Óscar, considerada una de les celebracions de més alt perfil de Hollywood.[14] Des de la seua fundació, l'organisació ha reunit més de 200 millons de dólars.[15]

John va anunciar que era bisexual en 1976, pero va anar a partir de 1988 quan es va considerar obertament homosexual. En 2005 es va comprometre per mig d'un contracte d'unió civil en David Furnish, en qui va contraure matrimoni en 2014, en acabant de que es llegalisara el matrimoni igualitario en Anglaterra i Gales.[16]