Teocentrisme
El teocentrisme és la creència de que Deu és l'aspecte central de l'existència, i a diferència de l'antropocentrisme i l'existencialisme, des d'este punt, el significat i el valor de les accions realisades a les persones o al mig ambient s'atribuïxen a Deu.
Els principis del teocentrisme, com la humiltat, el respecte, la moderació, el desinterés i l'atenció plena, poden prestar-se a una forma d'ambientalisme. En la teologia moderna, el teocentrisme a sovint es vincula en la majordomia i l'ètica ambiental o el conreu de la Creació. És la creència de que el ser humà deu cuidar el món com a guardià i per tant com Deu vol que ho faça. Els humans deuen ser considerats com tots, des dels animals fins a les plantes i els mateixos humans. Sosté que els sers humans solament estan ací per un curt temps i deurien estar cuidant el món per a les generacions futures.
En la teologia cristiana, el teocentrisme s'ha utilisat a voltes per a descriure les teologies que se centren en Deu Pare, a diferència de les que se centren en Crist (cristcèntrica) o l'Esperit Sant (neumocèntrica). El teocentrisme fon un element clau de la cristologia de Sant Agustí. Este punt de vista és resistit entre alguns teòlecs sobre la base de que planteja un desafiu a la trinitat. Un d'estos teòlecs és Carl Baaten, qui digué: "Si u pot parlar de Deu que és realment Deu apart de Crist, de fet, no hi ha raó per a la doctrina de la Trinitat. Algun tipo d'unitarisme farà el treball". Paul F. Knitter, en la seua defensa com a cristià teocèntric, digué que depén de cóm es veja l'unitat entre Deu i Jesucrist dins de la trinitat. Ell diu que "no podem afirmar tan clara o exclusivament que el Logos/Crist és Jesús. L'activitat de 'encarnació' del Logos s'actualisa en Jesús, pero no es restringix ad ell. El Deu manifestat en i com Jesús de Nazaret és l'únic verdader Deu".
No obstant, el terme pot ser confús perque el teocentrisme també pot referir-se a una teologia que no se centra en cap persona de la Trinitat, sino que emfatisa tota la Deïtat com un tot. En canvi, les teologies que se centren en el Pare a voltes es denominen patercèntriques.
És popular entre el cristianisme, el judaisme i l'islamisme.