Castell de Corbera
El Castell de Corbera, està situat en la població valenciana del mateix nom, Corbera. És una fortalea musulmana del sigle XI edificada sobre restants romans, que es localisa en un promontori, la Serra de Corbera, controlant el pas del riu Xúquer, des del que es domina tota la Ribera Baixa i la costa. És una fortalea situada estratègicament entre les poblacions de Cullera i Alzira.
El conjunt de la fortalea de Corbera fon declarat Be d'Interés Cultural en l'any 1985.
Història[editar | editar còdic]
El castell d'orige islàmic nomenat Qurbáyra, fon nomenat per primera volta per Ibn al-Jatib en 1229 que senyalava que la fortificació depenia d'Alzira. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en Cullera. Permaneixeria baix poder musulmà fins a 1248, data en que és conquistada per Jaume I.
El Castell va jugar un important paper durant la Guerra de les Germanies, a on en juny de 1521 tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei Carles I que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei Diego Hurtado de Mendoza, comte de Mélito enviat pel rei Carles I. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de 1580 i 1597 es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any 1640 el rei Felip IV concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.
Descripció[editar | editar còdic]
L'aspecte que nos oferix la construcció correspon a una edificació del sigle XI, ampliada en la segona mitat del XII, época en que es va alçar la torre albarrana i la muralla.
Es tracta d'una fortalea allargada que es componia d'un anell exterior defensiu o albacara dispost en “cremallera”, els murs de la qual varen ser construïts en tapiador (encara es conserva en un dels seus murs una inscripció cúfica d'alabança a Alà) i més tart coronats per almenes d'época cristiana i un recint superior en el que es trobaven les dependències.
Actualment es conserva en bon estat l'accés a la fortalea que s'efectua a través d'un arc i zona coberta en volta de canó, i la torre albarrana en una altura de 16 metros. De l'interior, a on han desaparegut casi per complet totes les seues estructures, es conserva l'aljub i un dels fronts de la torre de l'homenage, endevinant-se també el pati d'armes.