Erica multiflora
| Bruc d'hivern | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Ericales | ||
| Família | Ericaceae | ||
| Gènero | Erica | ||
| Espècie | Erica multiflora | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Distribució geogràfica | |||
Bruc d'hivern (Erica multiflora) és una mata perennifòlia de la família de les ericàcees. És pròpia de zones mediterrànees, molt comuna en garrigues, pinars clars i vores de camins. És resistent a la sequera i florix en l'autumne, donant color al paisage quan poques plantes ho fan.
Descripció[editar | editar còdic]
Erica multiflora és una mata ramificada que pot arribar a fer fins un metre d'altura. Presenta una forma arredonida i abundant floració.
- Fulla: oposades o verticilades de tres en tres, llinears, curtes (de 4–7 mm), rígides i punchoses, de color vert fosc, en el feix i l'envés semblants, en margens revoluts.
- Flor: flors en campaneta, de color rosa viu o porpra, agrupades en inflorescències terminals. Corola de 4 pétals soldats, 8 estams. Florix de setembre a decembre.
- Fruit: tipo càpsula, globosa i menuda, que s'obri en quatre valves i conté numerosos grans.
- Tronc: ramificat des de la base, corfa llisa o lleument escamosa en els eixemplars vells. A sovint rebrotador despuix del foc.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Habita en sòls silícics o descarbonatats, pobres i secs. Es troba en garrigues, matolls i pinars oberts de tota la regió mediterrànea. Esta molt present a les muntanyes litorals de Valéncia i del sud de la Península Ibèrica.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Erica multiflora fon descrita per Carles Linneo en l'any 1753 en la seua obra Species Plantarum.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Erica: del grec ereíkē, nom clàssic per a les plantes del gènero
- multiflora: ‘de moltes flors’, referint-se a la floració abundosa de l'espècie
Usos[editar | editar còdic]
Tradicionalment s'ha usat per a fer graneres o com a combustible domèstic. També és valorada en jardineria per la seua resistència i llarga floració. Les abelles aprofiten el néctar per a fer mel de bruc, molt apreciada.
Conservació[editar | editar còdic]
No es considera una espècie amenaçada. És abundant i s'adapta bé a zones degradades, sent una espècie colonisadora després d'incendis.
Referències[editar | editar còdic]
- Erica multiflora en Anthos
- Erica multiflora – Plants of the World Online – Kew
- Erica multiflora en The Plant List
- «Erica multiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- Valdés, B., Talavera, S. & Fernández-Galiano, E. (1987). Flora Vascular de Andalucía Occidental
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Blanca, G. et al. (2009). Flora Vascular de Andalucía Oriental. Consejería de Medio Ambiente, Junta d'Andalusia.
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erica multiflora.