Ir al contenido

Pi roig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 05:27 25 jul 2025 per Flora (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Pi roig | image = Borovice pod Kunětickou Horou.jpg | llegenda = | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Pinophyta | classi…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Pi roig

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus sylvestris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Pinus sylvestris range map 3.png
Distribució natural


El pi roig (Pinus sylvestris), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, propi de zones montanyoses i continentals d’Europa i Àsia. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.

Descripció

Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.

  • Fulla: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc.
  • Flor: monoic, florix entre abril i maig. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta.
  • Fruit: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de autumne.
  • Tronc: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.

Hàbitat

Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d’altitut, en climes frets o temperat-continentals. En terres valencianes es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la Tinença de Benifassà o Gúdar-Javalambre.

Taxonomia

Pinus sylvestris fon descrit per Carles Linneo en l’any 1753.

Etimologia

  • Pinus: nom llatí genèric per a pi.
  • sylvestris: vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat.

Usos

La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També s’usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.

Conservació

És una espècie comí i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sud peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.

Enllaços externs

Dits valencians