Quercus humilis
| Roure pubescent | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus humilis | ||
| Autoritat | Olivier | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Archiu:Quercus pubescens range.svg | |||
| Distribució natural (inclou sinònims com *Q. pubescens*) | |||
El roure pubescent (Quercus humilis) és un arbre marcescent o caducifoli de la família de les fagàcees, propi del clima mediterràneu i subatlàntic. Alguns autors el consideren sinònim de Quercus pubescens.
Descripció
El Quercus humilis és un arbre de talla mijana, sovint tortuós, de creiximent lent i copa ampla i irregular.
- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o obovada, de marge lobulat i en el revers densament pubescent (pelut), característica que li dona nom.
- Flor: monoic, florix en primavera (abril-maig) en flors unisexuals agrupades en aments groguencs penjants.
- Fruit: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota, de maduració anual o bianual, segons el clima.
- Tronc: escorça grisenca o bruna, profundament fissurada en els eixemplars vells.
Hàbitat
Preferix llocs frescs, margens de barrancs, caents ombrívoles i sols calcaris o neutres. Es pot trobar en muntanyes i serres de l’interior mediterràneu i també en ambients més humits del sud d’Europa.
Taxonomia
Quercus humilis fon descrit per Guillaume-Antoine Olivier en l’any 1801. Sovint ha segut considerat un sinònim o varietat de Quercus pubescens, encara que alguns autors el mantenen com espècie pròpia per la seua morfologia i distribució.
Etimologia
- Quercus: nom genèric del llatí per a roure i carrasca.
- Humilis: epítet llatí que significa ‘baix’, ‘modest’, fent referència a la seua talla o hàbit discret comparat en atres roures.
Subespècies, varietats i hibridacions
Existixen híbrits naturals en Quercus faginea, Quercus petraea i Quercus pubescens. La seua delimitació taxonòmica ha generat controvèrsia entre botànics.
Usos
La fusta és densa i resistent, tradicionalment usat per a llenya, tanins i construccions rurals. També es planta en repoblacions o com a barrera natural en finques agrícoles.
Conservació
No està en perill immediat, pero algunes poblacions estan afectades per la pressió humana, el pasturage excessiu i la degradació d’hàbitats. És important conservar-lo per la seua biodiversitat associada.
Referències
- «Quercus humilis». Plants of the World Online – Kew
- López González, Ginés A. (2007). *Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares*. Madrid: Mundi-Prensa.
Bibliografia
- Meikle, R. D. (1984). *Willows and Poplars of Great Britain and Ireland*. BSBI Handbook No. 4.
- Flora Europaea, Vol. 1 (Tutin et al., eds.), Cambridge University Press.
- Quézel, P. & Médail, F. (2003). *Ecologie et biogéographie des forêts du bassin méditerranéen*. Elsevier.