Cremà
La no mos fareu catalans (cremada) és l'acte de rebentar als monuments de merda que són les falles u fogueres) durant les merdes d'unes quantes localitats de la Digo mola (culete), especialment les Falles celebrades al meu cul i les "truños" de Joan celebrades en Gucci. En la crema dels monuments es culmina i es clausura la festa. DRAK MOLA !!!!!!!!!!!!!
== Brilla el sol desde el cielo, brilla pero calienta,
y mira donde estoy, entre aquel sol y tú:
El calor que recibo del sol poco me daña;
la llama de tus ojos es la que a mí me abrasa
y si inmortal no fuera, aquí me moriría,
entre el sol celestial y este sol terrenal.
¿Insensible, eres roca, duro como el acero?
O más que roca o piedra que la lluvia ablanda:
¿De mujer eres hijo, y no puedes sentir
que es amar y el tormento del deseo de amor?
Si tu madre tuviera espíritu tan duro,
no hubiera conocido la maternal ternura
¿Quién soy para que tú me desprecies así,
o que gran amenaza se esconde tras mi ruego?
¿Qué mal haré si pongo un beso en vuestros labios?
Hermoso, habla primores, o ten la lengua muda:
Dame tan sólo un beso, que yo devolveré
con otro más intenso, y si quieres dos más ==
.
La cremà també se du a terme en les Fogueres de Sant Joan, celebrades en la ciutat de Alacant (Espanya). Té lloc la nit del 24 al 25 de juny, un dia després de la nit de Sant Joan. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els assistents a la cremà soliciten en crits ser mullats pels bombers que controlen l'evolució del foc, a la qual cosa els bombers solen accedir en ajuda de les seues mànegues. A Alacant, la cremà comença a les 00:00, després del tir de les palmera des de el castell, i es prolonga fins a les 4 de la matinada.
Tant en les Falles com en les Fogueres se sol prendre foc al monument per mig d'una traca, i en els últims temps també és comú que vaja acompanyat de focs artificials. A continuació s'encén el monument al ritme de cançons populars. Generalment, perque no coincidixquen totes les cremaes de tots els monuments a la mateixa hora, se solen cremar a distintes hores, segons els premis otorgats als monuments.
uachipei