Filosofia presocràtica
La filosofia presocràtica és el periodo de l'història de la filosofia grega que s'estén des del seu començ, en Tales de Milet (naixcut en el sigle VII a. C.), fins a les últimes manifestacions del pensament grec no influïdes pel pensament de Sòcrates, encara que siguen cronològicament posteriors a ell.
L'obra d'estos pensadors antics no nos ha aplegat sino fragmentariament, en cites d'autors posteriors, per lo que l'estudi de les seues doctrines deu tindre present constantment la forma de transmissió textual i la valoració de les fonts.
Delimitació històrica de la filosofia presocràtica[editar | editar còdic]
La precisió sobre els llímits d'este periodo de l'història de la filosofia és problemàtica, tant pel que fa al seu començ com al seu final, i trobem en els tratadistes solucions diferents.
El començ de la filosofia en Grècia[editar | editar còdic]
Aristóteles expon en la seua Metafísica que Tales de Milet va ser l'iniciador d'un tipo de filosofia que va concebre que el principi de tots els ents era d'índole material. A partir d'esta consideració la tradició sancera de l'historiografia ha acceptat que Tales va ser el primer filòsof, i encara Guthrie es recolza en esta autoritat per a començar les seues consideracions sobre l'història de la filosofia grega començant pels filòsofs milesis. No obstant, l'orige d'este tipo d'indagació ha segut explicat de diferents maneres per la filologia i la filosofia contemporànea.