Al saber, li diuen sort
Revisió de 18:43 8 nov 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Al saber, li diuen sort, refrà valencià que es diu com a crítica als envejosos ignorants, que es pensen que els càrrecs, la fama o el patrimoni només s'adquirixen per influències i no per mereiximent propi.
Equivalències[editar | editar còdic]
- El que val, val
- El que sap, sap, i el que no a l'escola
- El saber no ocupa lloc
- Valen més llibres que lliures
- El saber no ocupa lugar, en castellà)