Al saber, li diuen sort

Al saber, li diuen sort, refrà valencià que es diu com a crítica als envejosos ignorants, que es pensen que els càrrecs, la fama o el patrimoni només s'adquirixen per influències i no per mereiximent propi.

Equivalències

• El que val, val
• El que sap, sap, i el que no
• El saber no ocupa lloc
• Valen més llibres que lliures
• El saber no ocupa lugar, en castellà)

Vore també

• Anex:Refranys valencians