Alfred Nobel
| Alfred Bernhard Nobel | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Sueca | ||
| Ocupació: | Químic, ingenier, escritor i inventor. | ||
| Naiximent: | 21 d'octubre de 1833 | ||
| Lloc de naiximent: | Estocolm, Suècia | ||
| Defunció: | 10 de decembre de 1896 | ||
| Lloc de defunció: | San Remo, Itàlia | ||
Alfred Bernhard Nobel, més conegut per Alfred Nobel (Estocolm, Suècia, 21 d'octubre de 1833 - San Remo, Itàlia, 10 de decembre de 1896), fon un químic, ingenier, escritor i inventor suec, famós principalment per l'invenció de la dinamita i per crear els premis que duen el seu nom. Nobel fon propietari de l'empresa Bofors, companyia a la que va orientar des de la producció de ferro i acer, a la fabricació a gran escala de canons i atres armaments. Registrà durant la seua vida 355 patents i en l'actualitat el seu nom sobreviu en vàries companyies, com Dynamit Nobel i AkzoNobel.
Biografia[editar | editar còdic]
Alfred Nobel mostrà una aptitut primerenca per a la ciència i l'aprenentage, particularment en química i idiomes; va deprendre a parlar sis idiomes en fluïdea i va presentar la seua primera patent als vintiquatre anys. Es va embarcar en moltes empreses comercials en la seua família, sobretot sent propietari de Bofors, un productor de ferro i acer que es va convertir en un important fabricant de canons i atres armes.
Despuix de llegir un obituari erròneu que el va condenar com a especulador de la guerra, Nobel es va inspirar per a llegar la seua fortuna a l'institució del Premi Nobel, que reconeixeria anualment ad aquells que «varen conferir el major benefici a la humanitat». L'element sintètic nobelio du el seu nom, i el seu nom i llegat també sobreviuen en empreses com Dynamit Nobel i AkzoNobel, que descendixen de fusions en empreses que ell fundà.
Nobel fon elegit membre de la Real Acadèmia Sueca de Ciències, que, segons el seu testament, s'encarregaria d'elegir als premis Nobel de física i química.
A lo llarc de la seua vida, Nobel va mostrar un interés profunt en la química i especialment en els explosius. La nitroglicerina, un potent explosiu líquit, era extremadament inestable, lo que provocava freqüents i mortals accidents. Nobel es va propondre trobar una manera de fer-la més segura per a la seua manipulació. En l'any 1867, despuix de varis intents, va conseguir estabilisar-la en absorbir-la en un material inert nomenat kieselgur, creant aixina la dinamita. Est invent va revolucionar l'ingenieria i la mineria, permetent treballs de construcció més ràpits i eficients.
Nobel conseguí una gran fortuna gràcies a les seues invencions i la comercialisació d'explosius, encara que va enfrontar crítiques per l'us destructiu de les seues creacions. En els seus últims anys, potser influït per l'impacte negatiu de les seues invencions i despuix de llegir el seu propi obituari, a on el nomenaven "mercader de la mort", Nobel va decidir deixar la major part de la seua fortuna per a establir els Premis Nobel. Estos premis reconeixerien als qui contribuïren a l'alvanç de la humanitat en àrees com la pau, la lliteratura, la química, la medicina i la física.
Nobel fallí en l'any 1896 en San Remo (Itàlia), deixant un llegat marcat per l'innovació científica i un desig de fomentar el progrés i la pau.