Cacatua

Una cacatua (del malai kakatw, onomatopeya del seu cant.) és un au de la família de les sitaciformes, el seu bec és gros i curvat, té el plomage blanc o de color molt clar i es caracterisa per tindre una cresta de plomes erèctils i poder deprendre a parlar en facilitat.

Són una família d'aus sitaciformes i l'única de la superfamília Cacatuoidea. Junt en les superfamílies dels loros típics (Psittacoidea) i loros de Nova Zelanda (Strigopoidea) formen l'orde dels sitaciformes.

L'emplaçament de les cacatues en una família separada és un fet que no es discutix, encara que molts atres aspectes dels llinages dels sitaciformes vius no estan resolts. La família està distribuïda principalment per Australasia, estenent-se des de les Filipines i les illes d'Indonèsia oriental que pertanyen a la Wallacea fins a Nova Guinea, Austràlia i les illes Salomón. El seu nom prové de la paraula malaya per a designar ad estes aus: kaka(k)tua, que a la seua volta, segons distintes versions, pot ser que procedixca de kaka, «loro», i tuwah, que és una veu imitativa del seu cant; o be, de kakak, «germana», i tua, «vella», significant alguna cosa aixina com «germana major».

Les cacatues es reconeixen immediatament pel seu característic penacho de plomes erèctils. Compartixen vàries característiques en els loros, com el seu fort bec curvat i el seu peu zigodàctil, és dir, en dos dits dirigits cap a davant i dos cap a arrere. De mija són més grans que els loros, encara que la cacatua nimfa, l'espècie menor del grup, és un au de menut tamany. El seu plomall generalment és de colors menys cridaners que els seus parents els loros, ya que són predominantment blanques, grises o negres, en algun atre color més viu que sol concentrar-se en les plomes de la cresta, les galtes o la coa. El gènero Cacatua consta d'onze espècies de cacatues de plomall blanc. La cacatua galah, de color rosa i gris, i la cacatua abanderada, rosa i blanca estan emparentades. Les cinc espècies del gènero Calyptorhynchus són cacatues grans de color negre. Les tres espècies que queden (la gran i negra cacatua endolada, i les principalment grises cacatua gang-gang i cacatua nimfa) estan relacionades en el restant de cacatues en branques evolutives basals no del tot establides.

Les cacatues solen alimentar-se de llavors, tubèrculs, bulps, fruts, flors i insectes. En freqüència s'alimenten en grans sorrats, principalment quan ho fan en el sol. Les cacatues són monògames i aniuen en buits dels arbres. Algunes espècies de cacatues s'han vist afectades adversament per la pèrdua d'hàbitat, particularment per la disminució de llocs d'aniuament quan els arbres de gran tamany són talats. En canvi atres espècies s'han adaptat be als canvis realisats per humans i són considerades plagues per a l'agricultura.

Són mascotes populars, de la mateixa manera que els loros, a pesar de ser difícils de cuidar, ser sorolloses i tendir a ser menys manses que estos. La cacatua nimfa és per molt l'espècie de cacatua més freqüent en captivitat i també la de cuidats més fàcils. Les cacatues blanques són més comunes en captivitat que les negres. Algunes espècies estan amenaçades per sofrir el tràfic d'espècies i ser capturades en la naturalea en destí a ser mascotes.

Bibliografia

Cameron, Matt (2007). Cockatoos. Collingwood, VIC, Australia: CSIRO Publishing. ISBN 978-0-643-09232-7
Cayley, Neville William; Lendon, Alan H. (1973). Australian parrots: in field and aviary. Sydney: Angus & Robertson. ISBN 978-0-207-12424-2.
Forshaw, Joseph Michael; Cooper, William T. (1978). Parrots of the world (2nd edición). Melbourne: Lansdowne Editions. ISBN 978-0-7018-0690-3