Daniel Martínez Ferrando

Daniel Martínez Ferrando (Valéncia, 6 d'octubre de 1887 - † Palma de Mallorca, 8 de giner de 1953) fon un escritor valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Daniel Martínez Ferrando fon germà d'Eduart Martínez i Ferrando i Jesús Ernest Martínez Ferrando. En l'any 1916, conseguí la càtedra d'anglés en l'Escola Professional de Comerç de Palma de Mallorca, anys més tart aconseguí el trasllat a Vigo, i despuix es traslladà a Palma de Mallorca, a on es va casar en Marieta Rosselló i Sabater, filla de Francesc Rosselló i Miralles, i Maria Sabater.

Colaborà en les revistes valencianes, Terra Valenciana, Patria Nova i D'Ací i d'Allà i en l'any 1920 es va unir a la logia maçònica España Democrática. També escrigué poesia influenciat pel modernisme català.

En acabar la guerra civil espanyola fon jujat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques i condenat a tres anys de presó per esquerrà i maçó, estigué nou mesos a la presó de Porlier (Madrit) i la resta en Burgos. Fon lliberat i tornà a Palma, pero no fon readmés en la seua càtedra fins a uns mesos abans de morir.

Obra

• Solidaridad y Regionalismo (1908)
• A través de Galicia (1922)
• Guía sentimental de Mallorca (1925)
• Ciudades islámicas (1927)

• Escumes (1936), que arreplega les següents obres:
  • La cançó de l'isolat (1911)
  • Vora la mar del Nord (1915)
  • Visions de l'Horta (1916)

Cites

• El gran patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva, denunciava les intencions del pancatalanisme valencià:

L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels més cars dels nostres ideals. Si ella, contra lo que esperem, prengues cos a Valéncia, los de Castelló nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.

Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, 21 d'octubre 1916)

Vore també

• Eduart Martínez i Ferrando
• Ernest Martínez i Ferrando