Rosa (flor)

Rosers en el jardí de l'antic hospital de Valéncia

Roses

La rosa és la flor del roser . També és un gènero de plantes en flor de la família Rosaceae. Hi ha al voltant de 100 espècies salvages de roses, la majoria originàries de zones temperades de l'hemisferi nort. Les espècies formen un grup d'arbusts, generalment espinosos.

Hi ha una gran varietat de roses cultivades de diferents colors, formes i aromes. Els criadors de roses del sigle XX varen accentuar la grandària i color, produint les flors grans, atractives en poca o gens d'olor. Moltes roses salvages i "passades de moda", per contra, tenen una olor dolça i forta.

Les roses estan entre les flors més comunes venudes pels floristes, aixina com un dels arbusts més populars de jardí. Les roses són de gran importància econòmica tant com a collita per a l'us dels floristes com per la fabricació de perfums. Les roses salvages tenen cinc pétals (alguna espècie en té deu) i un gran número d'estams (el que els botànics nomenen número indefinit). En les roses domèstiques alguns verticils corresponents a estams es desenrollen com a pétals, conseguint un número gran de pétals, que sempre és múltiple de cinc.

Etimologia[editar | editar còdic]

En castellà —i en atres llengües romançades també—, el terme «rosa» prové directament i sense canvis del llatí rosa, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»; devingut del vocable previ rodia [ródja] —per canvi similar com en: Clausus per Claudius—. Este últim arcaisme llatí és, a la seua volta, prestat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον [rhódon] «la rosa», «la flor del roser» o millor rhodéa, «el talle de la rosa», «el sosten de la flor».

Descripció[editar | editar còdic]

Els rosers són arbusts o trepadores (a voltes colgants), generalment espinosos, que alcancen de dos a cinc metros d'altura, en ocasions, poden aplegar als 20 m trepant sobre atres plantes.

Tenen el tall semilenyós, casi sempre erectes, alguns de textura rugosa i escamosa. Presenten notables formacions epidérmiques persistents, ben desenrollades i de formes variades, conegudes com a espines.

Els fulls poden ser perennes o caduques, peciolades en cinc a nou folíols de vora serrada i estípules basals. És freqüent la presència de glándules anexes, odoríferes o no, sobre els màrgens.

Les flors, generalment aromàtiques, s'agrupen en inflorescències racimoses, formant corimbes. Són flors completes, hermafrodites, regulars, en simetria radial. El periant està ben desenrollat. El hipanto o receptàcul floral prominent en forma d'urna (tàlem cóncau i profunt).

El cáliç és dialisépal, de cinc peces de color vert. Els sépals poden ser simples o, a voltes, de forma complexa en lobulacions laterals estilisades. Corola dialipétala, simètrica, formada per cinc pétals regulars (o múltiples de 5), a voltes escotades, i de variats colors cridaners o només blancs. La corola sol ser «doble» o «plena» per transformació dels estams en pétals, açò ocorre majoritàriament en cultivares.

L'androceo està compost per numerosos estams disposts en espiral, generalment en número múltiple dels pétals (5x). El gineceo (compost per varis pistils separats). Nectario present, que atrau insectes per a favorir la polinisació predominantment entomófila. Perigina (ovari mig), numerosos carpelos uniovulats (un primordio seminal per cada carpelo), aixina cada carpelo produïx un aquenio.

El frut és conegut com escaramujo, que correspon a un tipo d'infrutescència denominada cinorrodón. Està compost per múltiples fruts secs chicotets o aquenios, separats i tancats en un receptàcul carnos i de color rojós vistós quan està madur.

Mitologia[editar | editar còdic]

En la tradició grega, la rosa és una de les flors dels deus, naixcuda d'una gota de sanc de Venus, en punchar-se el peu en una espina. Un atra versió dins la mitologia grega la concep com a inicialment blanca, i es va tenyir de roig degut a la sanc d'Adonis (en alusió al pas de la llum blanca de l'alba a la rosada de l'aurora). D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven en roses, esta flor era també consagrada a Dionís.

En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de Roma celebraven la seua festa el dia 23 d'abril, consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i murtes.