Rafel

Rafel o Rafela (del nom bíblic Raphael, prové de l'hebreu Raha-El, que significa medicina de Deu) és un nom propi d'home i dòna.

Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):

Observacions/documentació: La forma Rafel, és la que trobem en la documentació clàssica i hui és la forma viva valenciana. La forma Rafael, és un cultisme sospitós de castellanisme i propi del català.”...mossén Jofre de Monpalau, marit de la germana de mestre Rafel”. Melcior Miralles. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. 1435. “...com fon Tobies, / com Azaries /—àngel Rafel— /se’n tornà·l cel”. Jaume Roig. Espill. 1460. “...e cridà lo gran secretari de sa senyoria, Gabriel nomenat, e lo príncep Rafel...”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497. “...que més doctors mostrar volia, y, ab rahons fines, les Decretals hi Clementines, hi la gran Suma, Angel d’Aretzo, Rafel Cuma...”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497.

Variants

Raefel, Raeffel, Rafael, Rafaele, Rafaello, Rafaelo, Raffael, Raffaele, Raffaello, Raffaelo, Raffel, Rafhael, Raphaël, Raphaello o Raphaelo.

Enllaços externs

• «Rafel». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• Rafel - Geneanet