Arquitectura de les catedrals i les grans iglésies

Catedral de Salisbury des de l'est (1220–1380), un primerenc ensaig en gòtic anglés en l'agulla més alta de Anglaterra.

Catedral de Sant Basilio, Moscou

La Basílica de La nostra Senyora del Pilar, Saragossa, d'estil barroc.

L'arquitectura de les catedrals i les grans iglésies, basíliques, colegiates i iglésies abacials— es caracterisa per la gran escala dels edificis, i tipològica i estilísticament, el seu disseny seguix alguna de les tradicions de forma, funció i estil que deriven totes, en última instància, de les tradicions arquitectòniques paleocristianes establides en el periodo constantinià.

Les catedrals, en particular, aixina com moltes iglésies abacials i basíliques, tenen formes edificatories complexes que es troben en menys freqüència en les iglésies parroquials. També tendixen a mostrar l'estil arquitectònic imperant de la seua época i en elles varen treballar els millors arquitectes, mestres d'obres i artesans ocupant un estatus, tant eclesiàstic com a social, que una iglésia parroquial ordinària no té.

Ya que les catedrals i grans iglésies solien ser els millors edificis de cada regió, varen ser una expressió d'orgull local. Moltes catedrals i basíliques, i bon número d'iglésies abacials, es troben entre les obres arquitectòniques més destacades del món, com la basílica de Sant Pere, Notre Dame de París, la catedral de Colónia, la catedral de Salisbury, la catedral de Praga, la catedral de Lincoln, la basílica de Saint-Denis, la basílica de Santa María la Major, la basílica de Sant Vital, la basílica de Sant Marcos, la abadia de Westminster, la catedral de Sant Basilio, catedral Nacional de Washington, l'incompleta Sagrada Família de Gaudí i l'antiga iglésia de Santa Sofia, ara un museu.