Predicat (gramàtica)
El predicat és el conjunt de paraules que s'agrupen entorn a un dels dos núcleus de l'oració, el verp. És un element necessari de la sentència gramatical, és dir, és indispensable per a que l'oració tinga sentit. Sempre està format per un verp en forma personal i complix la funció de núcleu del predicat (o còpula, en les oracions atributives); el restant dels elements que acompanyen al verp dependran del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les oracions simples:
- Atribut: Formats per un verp copulatiu (o semicopulatiu) i un predicat nominal. El subjecte es relaciona semànticament de forma directa en l'atribut, que és lo que es diu d'ell; el verp a penes té significat: a soles servix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements.
- Predicat verbal: Formats per un verp no copulatiu (que complix la funció de núcleu del predicat) i els seus possibles complements.
Predicat en gramàtica tradicional[editar | editar còdic]
Predicat verbal[editar | editar còdic]
La gramàtica tradicional postula que tot predicat verbal deu contindre un verp (en les llengües en inflexió de temps dit verp deu estar conjugat segons el temps gramatical). I a eixe verp pot anar acompanyat de objectes verbals, atributs o elements adverbials. Alguns eixemples:
- Juan balla. (predicat format per un verp sol)
- Pedro llig un llibre. (predicat en objecte directe)
- La mare de Pedro, María, <o>em va donar un regal.</o> (objecte directe i indirecte)
- José va pensar en la seua mare. (complement de règim)
- Alberto li'l va trobar en el parc. (objecte directe i complement circumstancial)