Nutrició
Nutrició
La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i atres sustàncies alimentàries, i la forma en que el cos les assimila.
Només és possible tindre una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influixen, com es descomponen per a alliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilisats per a reconstruir infinitat de teixits especialisats i mantindre l'estat general de salut de l'individu.
No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidisquen en la salut de grups com ara chiquets i ancians, i de poblacions senceres que patixen de malnutrició. L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i alguns països estan donant indicacions precises en quant als nutrients que servixen de guia per a aconseguir una dieta equilibrada.
Taula de continguts [amaga] 1 Nutrició i alimentació 2 Funcionament de la nutrició 2.1 Esquema de la funció de la nutrició 2.2 Els nutrients 3 Nutrició i salut 4 Història de la nutrició
Nutrició i alimentació
Les ciències de la nutrició estudien la nutrició en si, el procés biològic en què els organismes assimilen i utilisen els aliments i els líquids per al funcionament, el creixement i el manteniment de les funcions normals.
Encara que alimentació i nutrició s'utilisen sovint com a sinònims, són termes diferents ya que:
La nutrició fa referència als nutrients que componen els aliments i comprèn un conjunt de fenòmens involuntaris que succeixen després de la ingestió dels aliments, és a dir, l'absorció o pas a la sanc des del tub digestiu dels seus components o nutrients, i la seua assimilació en les cèlules de l'organisme. L'alimentació comprèn un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats en el mig sociocultural i econòmic (mig ambient) i determinen per lo manco en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida.
Una nutrició adequada és la que cobrix:
Els requeriments d'energia a través de la ingestió en les proporcions adequades de nutrients energètics com els hidrats de carbono i greixos. Estos requeriments energètics estan relacionats en l'activitat física i la despesa energètica de cadascú. Els requeriments plàstics o estructurals proporcionats per les proteïnes. Les necessitats de micronutrients no energètics com les vitamines i minerals. La correcta hidratació basada en el consum d'aigua. La ingesta suficient de fibra dietètica. Les pautes dietètiques correctes es representen en la piràmide dels aliments.
Funcionament de la nutrició
Esquema de la funció de la nutrició L'aparat digestiu: ingerix i transforma els aliments en nutrients, que passen a la sanc. Expulsa a l'exterior allò que no digerix. L'aparat circulatori: transporta la sanc per tot el cos, a través dels vasos sanguinis. El cor és l'òrgan propulsor. La sanc transporta els nutrients, els gasos respiratoris, les hormones i les sustàncies de rebuig de les cèl·lules.
Els nutrients Els nutrients són compostos químics que contenen els aliments i que les cèlules necessiten per a viure. Les funcions dels nutrients són:
Energètica: Aporten energia per al funcionament de les cèlules. Plàstica o reparadora: Proporcionen components per al creixement i la renovació de les cèlules que es destruixen. Reguladora: Suministren sustàncies que controlen les reaccions químiques de les cèlules.
Nutrició i salut
De tots és sabut la dita que una persona és lo que menja. Hi ha múltiples malalties relacionades o provocades per una deficient nutrició, ya siga en cantitat, per excés o defecte, o per mala calitat:
Aterioscleròsis. Alguns càncers. Diabetes Mellitus. Obesitat. Hipertensió arterial. Avitaminosis: Són poc freqüents en els països occidentals com el beri-beri, el raquitisme, l'escorbut, la pelagra. Desnutrició: Que provoca el síndrome de kwashiorkor. Boci endèmic. Bulímia nerviosa. Anorèxia nerviosa.
Història de la nutrició
Des de l'aparició de l'home sobre la terra, el tipos d'aliments que este ha tingut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a través dels "temps", pel fet que es va vore obligat a adaptar a aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtenir en les escasses ferramentes que posseïa. Com a eixemple, servisca citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (mos referim a l'home d'Atapuerca-Burgos) .
S'ha arribat a la conclusió que era carronyer i disputava els seus "menjars" en atres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la busca de quemenjar, s'anava trobant nous tipos a què es veia obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Esta fase adaptativa va començar fa uns 100.000 anys.
Se cita que els últims a patir d'estes restriccions, fa uns 30.000 anys, han sigut els habitants d'unes zones molt determinades (dos regions de l'Orient Medi). No obstant això, en la Península Ibèrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suponia més del 50% de la dieta habitual.
Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suponia una font fixa de proteïnes. Tenim que tindre en conte la gran variabilitat en les sifres recollides en les collites; la qual cosa comportava una alimentació irregular i a èpoques de fam. El resultat final de les recoleccions es veia molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'alamgasenament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era lo més eficaç. Lo que ocasionava una alimentació irregular.
Lentament el tipo de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en els que el coneixement sobre el tema és major. Però, l'assunte no està tancat encara. Seguixen els estudis per a un millor enteniment i per a aportar les solucions adequades.