Emilio Ortuño Berte
Emilio Ortuño Berte (Orà, Argèlia, 28 de setembre de 1862 - Madrit, 1936) fon un ingenier de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII. Fon nebot de Gaspar Ortuño i Ors.
Biografia
Emilio Ortuño fon llicenciat en Ingenieria de Camins en l'Escola de Camins de Madrit a on impartirà classes com a professor i més tart com a catedràtic. Ortuño, el matrimoni del qual el va emparentar en Francisco Silvela, inicià la seua carrera política en el sí del Partit Conservador, en qui va concórrer a les eleccions de l'any 1899 en les que obtingué ser elegit diputat a Corts pel districte electoral d'Arévalo (província d'Àvila). Fon senador per la província d'Àvila entre 1901 i 1907. En les eleccions de 1907 obtindria escan representant al districte de Arenas de San Pedro, també en Àvila, que repetiria en els comicis de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.
Fon nomenat director general de Correus en 1908 i com a tal, ademés de crear la Caixa Postal d'Aforros, va sometre al servici de Correus i Telégrafs a una important modernisació destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrit.
Eixercí de ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament varen presidir Allendesalazar i Dato.
Durant la dictadura de Primo de Rivera fon membre de l'Assamblea Nacional Consultiva.
Fon assessinat en l'any 1936 en Madrit degut a la repressió en la zona republicana durant la guerra civil espanyola.
Reconeiximents
Un carrer porta el seu nom en Madrit (districte de Vallecas) i un atre carrer en el centre urbà de Benidorm.