Gòtic valencià
El gòtic valencià és un estil artístic, en característiques pròpies que es va donar en el Regne de Valéncia entre el segon quart del sigle XIII i el XV; és dir, al final de l'Europa gòtica, de la que obté el seu nom, i al principi de la renaixentista.
Supon el desenroll propi i particular en terres valencianes de l'art gòtic, que va deixar la seua influència tant en l'arquitectura dels seus monuments religiosos i edificis civils, com en la pintura i l'escultura valenciana.
El gòtic valencià va nàixer en el segon quart del sigle XIII en gran força, sobre el territori reconquistat. Es va desenrollar durant el sigle XIV i va aplegar a la seua madurea i màxima expressió en el sigle XV, durant el gòtic tardà.
El gòtic valencià va tindre una particular evolució que va ser duradera en el temps, diversa i variada.
Característiques del gótic valencià
Es poden establir les següents característiques que són comunes dins del gòtic valencià:
- Desenroll de l'arquitectura per tècniques ya utilisades en l'arquitectura romana i els països de la ribera del Mediterràneu. Sobre estes llínees, el Regne de Valéncia va rebre l'influència que aplegava de França.
- Predominància clara de l'arquitectura de les cultures del Mediterràneu front a l'influència del gòtic francés.
- Les proporcions arquitectòniques no canvien en l'arribada de la renaixença.
- Divergència en l'estil del gòtic clàssic.
- Influència clara del gòtic flamígero tardà, que li conferix singularitat.
- Revestiment durant els sigles XVII al XIX del gòtic valencià per estils més nous com el barroc o neoclàssic, de manera que a dia de hui bona part del gòtic valencià, encara permaneix amagat.
- Poca repercussió de l'art mudéixar, encara que a pesar d'això, hi ha interessants eixemples d'arquitectura mudéixar en la Comunitat Valenciana, que donat lo ocasional de la seua utilisació, són de gran singularitat.
Arquitectura
El Gòtic valencià es caracterisa en l'arquitectura pels seus salons i iglésies de gran amplitut horisontal en émfasis en la part estructural recolzada en contraforts i decoració mínimes i austeres.
Casi tots els edificis importants es troben en poblacions de certa importància, a on es varen alçar en els sigles XIII i XIV, ya que en el camp abundaven els moriscs, predominant els cristians en les ciutats.
Els arquitectes més destacats dins del gòtic valencià són: Pere Comte, Francesc Baldomar, Pere Balaguer, Andreu Julià, etc.
Pintura gòtica valenciana
Valéncia es convertirà en la sèu de l'escola pictòrica més important de la pintura gòtica internacional en la península ibèrica. En el Museu de Belles Arts de Valéncia es troba la majoria de la pintura gòtica valenciana, ademés de posseir la major colecció de pintura gòtica d'Espanya.
L'escola pictòrica del gòtic valencià tindrà el seu foc principal en Valéncia i estarà composta per mestres com Lluís Dalmau, Lorenzo Saragossa (Retaule de Jérica), Pere Nicolau (retaule de Sarrión), l'alemà Marzal de Sax (gran retaule de Sant Jorge), Gonçal Peris, Miguel Alcanyís, Antoni Peris, Jaume Mateu o Juan Rexach.
En el Regne de Valéncia varen treballar també el brujense Louis Alincbrot, coneixedor de l'obra de Jan van Eyck, establit en la capital del Túria de 1439 a 1460, Jacomart, a partir de l'any 1451, autor del retaule de Catí, i Juan Rexach, a qui s'atribuïx el retaule de Sant Martín, en la catedral de Segorbe. Aixina mateix, cal destacar la figura de Rodrigo d'Osona, en el retaule del Calvari de l'iglésia de Sant Nicolás, de 1476, en una forta influència de Rogier Van der Weyden; sent figura clau en la transició cap a la pintura renaixentista, junt en Vicente Macip.
Escultura gótica valenciana
La producció escultòrica del gòtic valencià, poc coneguda encara pel públic en general, està sent estudiada i redescoberta en l'actualitat per diversos especialistes que posen émfasis en el seu gran valor. En este camp cal destacar l'obra escultòrica del renombrat Pere Comte en edificis com la Llonja de la Seda i el claustre superior del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, entre atres edificis. Un atre eixemple destacat és el sepulcro dels Vallterra-Fernández d'Heredia en la catedral de Segorbe, que data de l'últim deceni del sigle XIV.
Referències
- Zaragozá Catalán, Arturo. «"Arquitectura gótica valenciana.Siglos XIII-XV"»
- Zaragozá Catalán, Arturo.«"Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana"
Bibliografia
- Mariano Torreño Calatayud. Arquitectura gótica valenciana. Valencia. Carena Editors, 2010. ISBN 978-84-96419-96-4
- Zaragozá Catalán, Arturo. Arquitectura gótica valenciana.Siglos XIII-XV. Valencia, Generalitat Valenciana, 2000, ISBN 978-84-482-2545-2
- Zaragozá Catalán, Arturo. Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana. Valencia, Generalitat Valenciana, 2015, ISBN 978-84-482-6017-0
