Procés d'atenció
El procés d'atenció en medicina és el conjunt d'intervencions o procediments realisats, o manats realisar, pel mege per a cuidar als pacients i subsanar les seues problemes de salut. Un procés d'atenció deu centrar-se en el pacient, i donar respostes efectives a les necessitats, valors i preferències dels pacients.[1]
Components del procés d'atenció[editar | editar còdic]
El procés d'atenció forma part del episodi d'atenció, que ademés inclou: la raó de consulta expressada pel pacient, i els problemes de salut detectats pel professional.[2]
Està constituït pels següents components:
- Procediments diagnòstics
- Procediments preventius
- Procediments terapèutics
- Procediments administratius
- #Derivació
- Seguiment
En atenció primària de salut els processos d'atenció es classifiquen per mig de la Classificació Internacional d'Atenció Primària.
Evaluar el procés d'atenció[editar | editar còdic]
Per a evaluar els resultats sanitaris d'un procés d'atenció, es medixen diferents característiques de les seues intervencions o procediments: [3]
Els processos d'atenció mèdica, segons Avedis Donabedian, es poden medir a través de sèt pilars de la calitat: 1) eficàcia, 2) efectivitat, 3) eficiència, 4) optimisació, 5) accessibilitat, 6) llegitimitat i 7) equitat.[7]
Vore també[editar | editar còdic]
- Classificació Internacional d'Atenció Primària (*CIAP-2)
- Episodi d'atenció
- Llei de contes inversos
- Problema de salut
- Procés d'atenció d'enfermeria (PAE)
- Raó de consulta
- Resultat sanitari
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Betancourt J. Cultural competence: marginal or mainstream movement?. N Engl J Med. 2004; 10:953-5.
- ↑ Comité Internacional de Clasificación de la WONCA. Clasificación Internacional de la Atención Primaria segunda edición. CIAP - 2. Barcelona: Masson; 1999. ISBN 84-458-0773-0
- ↑ Gispert R, Barés A, Freitas A, Torné A, Puigdefabres A, Alberquilla A et al. Medida del resultado de las intervenciones sanitarias en España: una aproximación mediante el análisis temporal y espacial de la mortalidad evitable entre 1986-2001. Rev Esp Salud Pública. 2006:80:139-55.
- ↑ Squassi A, Mercer H, Bordoni N. Evaluación de calidad de los procesos de atención de salud bucal empleando el método basado en la semiótica de los enunciados. Revista de la Maestría en Salud Pública. 2005; 3(5):1-21. ISSN 1667-3700
- ↑ Ministerio de la Protección Social. Lineamientos para la Implementación de la Política de Seguridad del Paciente en la República de Colombia. Bogotá, 11 de junio de 2008.
- ↑ Gagliardino JJ, Olivera EM, Etchegoyen GS, González C, Guidi ML. Evaluación y costos del proceso de atención de pacientes diabéticos. Medicina (Buenos Aires). 2000;60:880-8. ISSN 0025-7680
- ↑ Donabedian A. The Seven Pilars of Quality. Arch Pathol Lab Med; 1990; 114:1115-8.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Astray Coloma L (coordinador). ¿Cómo iniciar un proceso de intervención y participación comunitaria desde un centro de salud? Madrid: semFYC.
- Faccia K. La cultura como práctica social del proceso de atención en salud (editorial). CIE. Academia Nacional de Medicina, Buenos Aires. Mayo 2006.
- Alarcón-Muñoz AM, Vidal-Herrera AC. Dimensiones culturales en el proceso de atención primaria infantil: perspectivas de las madres. Salud Pública Méx. 2005; 47(6):440-6.
- Cisneros F. Proceso de atención de enfermería (PAE). Universidad de Cauca. Facultad de Ciencias de la Salud.
- Manual de calidad asistencial. Madrid: SESCAM Servicio de Salud de Castilla-La Mancha; 2009.