Garsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Garsa

Una garsa, també denominada blanca o agró (en castellà, garza) és un au o pardal de la família dels còrvits i de l'espècie Pica caudata o Pica rustica que normalment té el bec, el cap, la coa i les cames de color negre i el pit i una part de les ales de color blanc. Se sent atreta pels objectes lluents, que furta i se'ls emporta al seu niu. És un au o pardal domesticable.

També se li diu garsó a la garsa chicoteta de color moreno i a la garsa marina en alguns llocs se li diu merita.

Són aus camalludes, i algunes espècies apleguen a medir fins a 85 cm d'alt. Generalment el seu plomall és blanc, el seu pic groc i les seues llargues pates grises, encara que el plomall varia segons l'estació de l'any. S'alimenten de peixos, crustacis i menuts amfibis, i tenen com a hàbitat les zones pantanoses o propenques als llacs de tot lo món.

Generalment són solitàries, pero és normal vore-les reunides en comunitat en l'época de la criança. Aniuen en arbres alts, a on fan els seus nius rústics, pràcticament plans, i apleguen a posar fins a sis ous.

Es distribuïxen mundialment i estan entre les aus continentals més abundants del món, solament superades per les paseriformes. Les garces són importants en el control d'espècies invasores com la truita arcoíris (Oncorhynchus mykiss).

Bibliografia

  • Sheldon, F. H. Jones, C. E. & McCracken, K. G. (2000) Relative Patterns and Rates of Evolution in Heron Nuclear and Mitochondrial DNA. Mol. Biol. Evol. 17(3): 437–450

Enllaços externs

Commons