Federico Jiménez Losantos
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 15 de setembre de 1951) És un periodiste, empresari i escritor espanyol.
És vicepresident i editor del diari digital Libertad Digital, director i presentador del programa Es la Mañana de Federico de la cadena esRadio, columniste del diari El Mundo i columniste i director de la revista La ilustración liberal. Fins el 10 de juliol de 2009 va ser director i presentador del programa La Mañana en la Cadena COPE.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i siguent crític en el poder polític siga del color que siga, es a dir, en independència política.
Biografia
Militància comunista i antifranquista
Durant el franquisme milità en algunes organisacions clandestines comunistes i maoistes com Bandera Roja, d'ideologia maoista, i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics (Grupo de trama) d'extrema esquerra fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la China comunista en 1979 i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
Ya en la Transició entrà a militar en el Partit Socialiste d'Aragó (perteneixent a l'antiga Federació de Partits Socialistes i fora de l'òrbita del PSOE), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980 per este partit, pero va rebre l'oposició del PSOE i del Partit Socialiste Andalús, finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de Catalunya contra l'imposició del català front al castellà i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel PSC-PSOE i PCE-PSUC (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El PSA obtingué dos escans en el Parlament de Catalunya, siguent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del PSA, lo va portar a enfrontaments contra Alberto Cardín, director de la revista Diwan, ya que ell sempre havia defengut l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari El País i passara a fer-ho en Diario 16, acompanyat de Fernando Sánchez Dragó. El diari dirigit per Pedro J. Ramírez publica el 25 de giner de 1981 el Manifest dels 2.300, en favor dels drets llingüístics en Catalunya entre el castellà i el català.
Poc temps després, el 21 de maig de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català Terra Lliure (que no anuncià la seua existència fins el 24 de juny) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del Manifest dels 2.300. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànime i rebujant la forma d'actuar de Terra Lliure.