Jesus Castellano Cervera
Jesús Castellano Cervera (el Villar,[1] Valéncia, 30 de juliol de 1941 - † Roma, 15 de juny de 2006) fon un flare carmelita descalç des del 4 d'agost de 1957. Fon ordenat sacerdot el 25 d'abril de 1965. Va obtindre el doctorat en teologia i fon professor i consultor pontifici de diverses congregacions.[2]
El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "capella Redemptoris Mater" del Vaticà. Incloent en ella imàgens de quatre sants Carmelites Descalços, Teresa de Jesús, Sant Joan de la Cruz, Teresita del chiquet Jesús i Edith Stein.
Biografia[editar | editar còdic]
Vocació religiosa[editar | editar còdic]
Als 11 anys va ingressar al colege Teresià dels carmelites descalços en Castelló de la Plana. Allí curs els estudis humanístics[3] despuix dels que fon admés al noviciat l'any 1956 canviant el seu nom per Benjamin de la Reina de la Pau.
En l'any 1960 es va traslladar a Roma per a iniciar estudis de teologia. El 15 de setembre de 1962 va fer la seua professió solemne. A l'any següent és ordenat diaca per mons. Enrico Compagnone, bisbe de Llatina.
Dos anys més tart és ordenat sacerdot -despuix de rebre la dispensa d'edat puix a soles tenia 23 anys- per mons. Tarsici Vicente Benedetti, bisbe de Lodi.
En l'any 1968 es doctora en teologia en una tesis titulada: "La presència real de Crist en l'Eucaristia: exégesis, teologia, espiritualitat" novament en la màxima qualificació.
Responsabilitats en Roma[editar | editar còdic]
Jesús va eixercir durant anys càrrecs en la Cúria Vaticana arribant a ser consultor de set dicasteris.
Era consultor en el Vaticà de la Congregació per a la Doctrina de la Fe des de 1983, treballant estretament en el cardenal Joseph Ratzinger, més tart papa Benet XVI. Fon consultor també de la Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per als Llaics, de la Oficina per a les Cerimònies Llitúrgiques Pontifícies, on era un estret colaborador del arquebisbe Piero Marini. Marini era mestre de les Cerimònies Pontifícies. En ell estava Jesús preparant els actes llitúrgics del V Trobada Mundial de les Famílies (EMF)de Valéncia, fins a poc abans de la seua mort.[4]
Jesús era membre del Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals,[5] doctor en Teologia i decà del Teresianum, per dos mandats consecutius. Va estar vinculat a la facultat de teologia Teresianum per més de 30 anys.
Publicacions[editar | editar còdic]
És autor de numeroses publicacions, més de 1000 colaboracions i llibres.[6] Va pronunciar multitut de conferències tant en Itàlia com en atres països, algunes d'elles en el llavors Cardenal Ratzinger. Era un dels principals especialistes en Llitúrgia i Espiritualitat del Vaticà.
Durant anys va colaborar en distints programes de emissores de ràdio. Si be principalment ho feya en Ràdio Vaticà, també va participar en programes de la COPE en diverses ocasions.
Defunció[editar | editar còdic]
Va morir el 15 de juny de 2006 mentres passejava per uns jardins de Roma. Les despulles del religiós carmelita valencià, varen rebre sepultura en el panteó dels carmelites del cementeri de Roma.[7]
Adeu a Roma[editar | editar còdic]
El pare Martín Tejedor va comentar als migs de comunicació,
Vull concloure en el pensament que Jesús Castellano be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra Mare Teresa de Jesús: «al fi mor fill de l'Iglésia». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perqué havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Pau. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies.[8]
D'atra banda, el mestre de les Cerimònies Pontifícies, l'arquebisbe Piero Marini, del que era colaborador el pare Castellano, va presidir la missa de corpore in sepulto pel seu etern descans en l'iglésia de la Facultat de Teologia del Teresianum de Roma, de l'orde carmelita, en la que Castellano era professor.[9] L'arquebisbe no va poder reprimir el seu dolor i en una emotiva cerimònia li va dedicar unes últimes paraules al seu amic Jesús destacant novament el seu esperit de treball, el seu entrega als atres, la seua humilitat, etc.
Familiars de Jesús es varen desplaçar a Roma des de Valéncia per a oferir-li el seu últim adeu al religiós valencià, que va nàixer 64 anys abans en la localitat valenciana del el Villar, segons va explicar el vicari episcopal per als sacerdots valencians residents en Roma, monsenyor Vicente Cárcel.[10]
Llibres[editar | editar còdic]
Més de 40 llibres publicats en distintes llengües, destacant el francés, espanyol i italià.
- Tractat sobre el misteri de l'eucaristia,Editorial Edicep C.B., 2004. ISBN 84-7050-811-3
- Teresa de Jesús, ensenya'ns a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellà Cervera. Burgos, editorial Montanya Carmelo, D.L. 1981. ISBN 84-7239-109-4
- Santa Maria en orient i occident: documentació i texts.Jesús Castellano Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, 2001. ISBN 84-7467-733-5
- Orar en l'any llitúrgic (Cicle B). Editorial Edicep C.B., juny 2008, ISBN 978-84-7050-965-0
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20080616/ediciones/calle-para-recuerdo-20080616.Html Homenage en Villar
- ↑ P. Jesús Castellano Cervera, o.c.d. en teresianum.org. Consultado el 18-01-2008.
- ↑ Segons es pot constatar en l'archiu provincial d'Aragó-Valéncia, la secció "convents-seminari", el P. Jesús va obtindre les millors qualificacions en tots els seus anys de seminari.
- ↑ Jesús Catellano Cervera en la pàgina web de l'Iglésia Parroquial la Mare de Deu de la Pau. El Villar (Valéncia). En accés el 18-01-2008.
- ↑ Ferdinand Pratzner, P. El rol del delegat nacional per als congressos eucarístics internacionals, Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals en el Vaticà. En accés el 20-1-2008.
- ↑ Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, núm. 47 2007, p. 107s
- ↑ Multitudinari adeu en Roma al pare Jesús Castellano, ocd, en Zenit. Publicat el 2006-06-20. En accés el 2008-01-20.
- ↑ Hi ha mort el pare Jesús Castellà Cervera ocd. «passejant a l'eternitat, en Zenit, agència de notícies vaticanes. Publicat el 18-06-2006. En accés el 19-01-2008.
- ↑ Iglesiavillar
- ↑ Iglesiavillar
