Cocodril

Cocodrils

Els cocodrils (Crocodilia) són un orde de grans reptils predadors semiacuàtics. L'orde inclou als cocodrils (família Crocodylidae), als gavials (família Gavialidae) i als aligátors i caimans (família Alligatoridae). Encara que a sovint s'utilisa per a referir-se a tots ells, de forma estricta el terme cocodril es referix solament als membres de la família Crocodylidae.

Varen aparéixer durant el Cretàcic superior fa 83,5 millons d'anys i són els parents vius més pròxims de les aus, ya que els dos grups són els únics arcosauris existents coneguts.

Característiques

Són reptils en forma de grans fardachos, de cos robust, morro prominent llarc i pla, coa comprimida lateralment i ulls, oïts i fosses nassals en la part superior del cap. Bons nadadors, poden moure's en terra anant separant el cos de terra o arrastrant el cos, mentres que les espècies de menor tamany inclús poden galopar. La seua pell és grossa i està coberta de escates que no es superposen. Tenen dents còniques, tipo estaca, i una poderosa mossegada. El cor té quatre cambres i, de forma similar a les aus, un sistema de circulació d'aire unidireccional en els pulmons, pero, de la mateixa manera que atres reptils, no aviars, són ectoterms.

Biologia

Es troben principalment en les terres baixes de la zona intertropical, pero els aligátores també viuen en el surest dels Estats Units i en el riu Yangtsé en China. Són fonamentalment carnívors, s'alimenten d'animals com a peixos, crustacis, moluscs, aus i mamífers; algunes espècies, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), tenen una alimentació especialisada, mentres que unes atres, com el cocodril marí (Crocodylus porosus), tenen dietes generalisades. Són animals generalment solitaris i territorials, encara que poden realisar una alimentació cooperativa. Durant la reproducció, els machos dominants intenten monopolisar les femelles disponibles. Les femelles posen ous en forats o en montículs i, a diferència de la majoria dels demés reptils, cuiden a les seues cries recent naixcudes.

Existixen huit espècies de cocodrils de les que hi ha constància d'atacs a humans, la majoria per part del cocodril del Nil (Crocodylus niloticus). Els sers humans són la major amenaça per a les poblacions d'este orde de reptils, fonamentalment a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat, encara que la cria en granges ha reduït en gran medida el comerç ilícit de pells d'animals salvages. Les representacions artístiques i lliteràries d'estos reptils apareixen en les cultures humanes de tot lo món des d'a lo manco l'Antic Egipte; la primera menció coneguda del mit de que els cocodrils ploren per les seues víctimes va ser en el sigle IX, i va ser difòs per personages com Juan de Mandeville en l'any 1400 i posteriorment per autors com William Shakespeare a finals del sigle XVI i principis del XVII.

Referències

• Brochu, C. A. (2007). «Systematics and phylogenetic relationships of hoofed crocodiles (Pristichampsinae)». Journal of Vertebrate Paleontology 27 (3, Supl.): 53A
• Gove, Philip B., ed. (1986). «Crocodile». Webster's Third New International Dictionary (Encyclopædia Britannica)
• Schmidt, K. P. (1953). A Checklist of North American Amphibians and Reptiles (6.ª edición). Chicago, University of Chicago Press: American Society of Ichthyologists and Herpetologists
• Wermuth, H. (1953). «Systematik der Rezenten Krokodile». Mitteilungen aus dem Museum für Naturkunde in Berlin 29 (2): 375-511. doi:10.1002/mmnz.19530290203

Bibliografia

• Grigg, Gordon; Gans, Carl (1993). «Morphology and physiology of the Crocodylia»
• Huchzermeyer, F. W. (2003). Crocodiles: Biology, Husbandry and Diseases. CABI. ISBN 978-0-85199-656-1
• Kelly, Lynne (2007). Crocodile: Evolution's greatest survivor. Orion. ISBN 978-1-74114-498-7
• Ross, Charles A., ed. (1992). Crocodiles and Alligators. Blitz. ISBN 978-1-85391-092-0

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cocodril.
• Wikispecies té un artícul sobre Cocodril.
• «Cocodril». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).