Serra Perenchisa
Revisió de 15:21 30 dec 2009 per 1245 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El Parage Natural Municipal '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de Torrente, [[...».)
El Parage Natural Municipal Serra Perenchisa, en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de Torrente, província de Valéncia. S'estén de norest a sud-oest en una longitud aproximada de 10 quilòmetros, entre els termes de Torrente, Chiva i Godelleta. Constituïx una de les estribacions muntanyoses del Sistema Ibèric que més s'acosta a a la costa per l'extrem sud-est.
Vegetación
- La vegetació està formada principalment per matoll arbustiu, formant la típica garriga mediterrània, en la que es troben entre els arbustos de major port les espècies següents: coscoll, llentiscle, argilaga, bruc, Albaida, margalló, aladierno, arç negre i ginebre del galipot.
- En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com romer, poliol, timó; cistàcies com estepa blanca, romer mascle o el esteperola i també algunes espècies de lleguminosas'i gramínias.
- L'estrat arbori ho formen, principalment, eixemplars de pi blanc , resultant un estrat arbori molt clar i irregularment distribuït, a què s'afigen chicotets grups de carrascas, garroferas'i oliveras, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la sarsa, la Vidiella i la esbarzer.
Fauna
Archiu:Europeten Bee-eater (Merops apiaster)-8.jpg
-8.jpg){kind=link}
L'abellerol es veu durant l'estiu en la Serra Perenchisa
- La fauna és la pròpia de les formacions de pineda, rabosots, eriçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.
- En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet clapat, el fardato ocelat i ofidis com la colobra de ferradura, la colobra d'escala i la colobra d'aigua.
- En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pineda i matoll, destacant la busquereta arrebosat, cabecinegra i rabilarga; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.
- En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a la Albufera com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del abellerol.
Valor paisajístico
El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot disfrutar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.
Patrimonio cultural
- Els aqüeductes denominats els Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.
- Els jaciments d'época ibèrica Lloma de Birlet i Llometa del Clot de Ballador; i de l'edat del bronze Llometa de l'Espart, Puntal d'Albaida i els Garravaques.
- D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de el Garrigar.
Referències
- Fon declarat Parage Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 10 de febrer del 2006. (En este article s'arreplega text de l'acord)