Comarca de Costa Occidental
La comarca Costa Occidental d'Huelva és una comarca ubicada en el suroest de la província de Huelva, en Andalusia. Comprén quatre municipis costers i dos d'interior que en l'any 2022 contaven una població en conjunt de 96.186 habitants.
Història
És un territori de recent colonisació i escassament explotat, situat en el tram final de la conca sedimentaria del Guadiana, obert a l'Atlàntic i fronteriç en el seu llímit occidental en Portugal, que conta en unes infraestructures adequades que ho articulen d'est a oest i en direcció al país veí.
El territori de la comarca comprén els dominis del Marquesat d'Ayamonte i afig el municipi de Cartaya, que pertanyia al Marquesat de Gibraleón. El municipi de Punta Umbría, segregat de Cartaya en l'any 1963, s'inclou en la Comarca Metropolitana d'Huelva.
Geografia
Un percentage molt significatiu de la seua superfície natural està protegit per mig d'alguna figura autonòmica, europea o internacional. Els seus espais verts més importants són: el Parage Natural Marismas del Ric Pedres i Flecha del Rompido, el Parage natural Marismas d'Illa Cristina, la cordonera dunar coster i l'estany de Prat Fondo, aixina com diversos alcornocals i deheses.
La zona es configura en la seua zona sur per mig del sistema sedimentari del Guadiana i el Pedres, molt canviant pels depòsits fluvials i aixina com per les afeccions de temporals i maremotos en els últims sigles. Recentment la configuració costera ha segut alterada per la construcció de varis dics. La tendència és l'acumulació sedimentaria a l'est dels dics, ya que la corrent dominant ve de l'oest i arrastraria els sediment des d'eixa direcció.
Més a l'interior, el terreny és més antic, aplegant a haver afloraments triásics en el terme municipal d'Ayamonte, i elevant-se el terreny encara que escassament en lo que es coneix com a Terra Plana d'Huelva que s'estén cap al nort fins al Andévalo.
L'espècie dominant autòctona en la costa és la figuera, ara dominada pel mont baix, la pinada i cultius de tarongers, fraules i atres bayes. Més a l'interior l'ecosistema natural és la dehesa.
Economia
L'economia de la zona està basada tradicionalment en el sector primari: la nova agricultura en el cultiu de fraules en Lepe i Cartaya; i la peixca, en la que destacaria com a primer port en captures d'Andalusia el port d'Illa Cristina; i de forma secundària, la silvicultura.
El sector turístic està encara en procés de desenroll en este tram del llitoral onubense, en el que fins a finals del sigle XX es llimitava eminentment a segones residències per a periodos vacacionals: els servicis al visitant estan en procés d'implantació o en el millor dels casos recentment implantats. No obstant el número de llits s'ha multiplicat des de l'any 1995, en una ara numerosa oferta d'hotels de 4 i 5 estreles, existint en esta comarca els dos únics hotels de la província de 5 estreles.
Vore també
Referències
- Rodríguez Liáñez, 1996, p. 110
- «ORDEN de 14 de marzo de 2003, por la que se aprueba el mapa de comarcas de Andalucía a efectos de la planificación de la oferta turística y deportiva.». www.juntadeandalucia.es
- Huelva información. Costa Occidental
Bibliografia
- Rodríguez Liáñez, Laureano (1996). «Lepe medieval. Documentos para su historia en el Archivo Ducal de Medina Sidonia.». Historia de Lepe. Una proyección hasta el futuro (Lepe: Ayuntamiento de Lepe): 569-571. ISBN 84-606-2258-4
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca de Costa Occidental.
| Municipis i pedanies de la Comarca de Costa Occidental | |
|---|---|
| Ayamonte | Cartaya | El Rompido | El Terrón | Isla Cristina | Islantilla | La Antilla | La Barca | Lepe | Nuevo Portil | Pinares de Lepe | San Silvestre de Guzmán | Villablanca |