Cristina Narbona
María Cristina Narbona Ruiz, coneguda per Cristina Narbona (Madrit, 29 de juliol de 1951) és una economista, professora universitària i política espanyola. Actualment és diputada per Madrit i presidenta del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE).
Ha segut diputada en el Congrés dels Diputats en la VI, VIII i X llegislatures per Madrit i Almeria, i ha eixercitat alts càrrecs dins del Govern d'Espanya com a directora general per a la Vivenda i Arquitectura entre 1991 i 1993, Secretària d'Estat de Mig ambient i Vivenda entre els anys 1993 i 1996, aplegant a ser ministra de Mig ambient entre 2004 i 2008. També fon regidora de l'Ajuntament de Madrit entre els anys 1999 i 2003.
Biografia
Vixqué en Itàlia en la seua família durant dotze anys, ya que son pare, Francisco Narbona González, era periodiste i fon nomenat en 1964 corresponsal de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) en Roma, mentres que també sa mare María Francisca Ruiz Cortés era corresponsal en eixa mateixa ciutat del diari Pueblo. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Roma.
Trayectòria política
Vinculada al PSOE —encara que no es va afiliar al mateix fins a 1993—, en l'any 1982 fon nomenada viceconsellera d'Economia de la Junta d'Andalusia en el primer govern autonòmic. En els successius governs presidits per Felipe González va ocupar llocs de direcció en el Banc Hipotecari d'Espanya, fon directora general de la Vivenda del Ministeri d'Obres Públiques en 1991 i secretària d'Estat de Mig Ambient i Vivenda en 1993.
En les eleccions de 1996 fon elegida diputada al Congrés per la circumscripció electoral d'Almeria. En 1999 es va presentar i fon elegida regidora pel PSOE en l'Ajuntament de Madrit, a l'hora que es va incorporar a la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE de la mà de José Luis Rodríguez Zapatero. Elegida en 2004 de nou diputada per la circumscripció de Madrit, la victòria socialista en les eleccions generals i el nomenament de Rodríguez Zapatero com a president del Govern li varen permetre ser nomenada ministra de Mig Ambient.
Ministra de Mig Ambient
En la seua llabor al front del Ministeri es va propondre com a objectiu el compliment per Espanya del Protocol de Kyoto, va suspendre el proyecte del transvasament de l'aigua del riu Ebre del Pla Hidrològic Nacional (PHN), proyectat durant la VI llegislatura, cap al surest peninsular apostant per la construcció de desaladores i l'aprofitament dels recursos hídrics de cada territori per a solventar l'escassea d'aigua. També modificà el transvasament del riu Xúquer al Vinalopó i impulsà un proyecte d'ampliació de l'us de les energies renovables. És partidària del tancament progressiu de totes les centrals nuclears existents en Espanya.
Entre els proyectes mampresos, destaca l'Estratègia per a la Sostenibilitat de la Costa que va presentar en octubre de l'any 2007, que es plantejava com a objectius la recuperació de zones costeres explotades, apostant per frenar l'intensa massificació en el llitoral i combatre els efectes del model de desenroll intensiu i l'ocupació intensiva. Esta Estratègia contava en el derrocament de construccions illegals en la zona de domini públic marítim-terrestre dels llitorals. Encara que la Llei de Costes datava de l'any 1988, baix el seu ministeri fon quan es va escomençar realment a aplicar. Varen sorgir forts interessos -econòmics i diplomàtics- puix països com Alemània i Regne Unit es varen queixar de que els seus conciutadans no havien segut informats de la situació irregular en adquirir les seues propietats, rebent per ad això fortes crítiques. Poc despuix, en la segona llegislatura de José Luis Rodríguez Zapatero es va suavisar esta política despuix de ser rellevada.
En l'any 2007, despuix del fracàs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonòmiques i municipals i la dimissió forçada de Rafael Simancas fon presidenta de la Comissió Gestora del Partit Socialiste de Madrit fins a l'elecció del nou secretari general en 2008.
Despuix de les eleccions de l'any 2008, fon rellevada com a ministra per Elena Espinosa i nomenada embaixadora d'Espanya davant la OCDE. El semanari Time va incloure a Narbona entre els líders que estaven canviant el món en matèria de Mig ambient. No obstant, la seua gestió en les desaladores i les plantes potabilisadores de l'aigua de la mar fon molt controvertida i polèmica. Tal volta per ad això, la gestió de la nova ministra es va caracterisar per una marcha arrere en la major part dels proyectes portats a terme per Narbona i el seu equip, encara que les principals ONG ecologistes espanyoles varen expressar en una roda de prensa conjunta que Narbona ha segut la millor titular de Mig Ambient que ha tingut Espanya i, sense ella, la gestió d'este departament "no serà lo mateix".
Despuix del ministeri
(Secció per completar)