Eugeni de Valéncia
Sant Eugeni de Valéncia fon un cristià d'Hispània, supost discípul de l'apòstol Santiago, mort cap a l'any 65. Segons una tradició tardana, documentada a partir del sigle XVI, se'l considera el primer bisbe de Valéncia. Va reunir un concili en Peníscola en l'any 60. Sorpresos en la reunió, els participants foren eixecutats.
Llegenda
Segons la llegenda, creada per aclarar els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li aixina més prestigi i preeminència sobre atres, Eugeni hauria segut discipul de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viage de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de Valéncia.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de Neró, cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit en atres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de Barcelona, Nèstor de Paléncia, Capitó de Lugo, Arcadi de Logronyo, Agatodor de Tarragona, Basili de Cartagena, Elpidi de Toledo, Efraïm d'Astorga i Pius de Sevilla) en Peníscola per vore de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, varen apresar-los a tots i varenn executar-los, morint màrtirs.
Veneració
La seua festivitat es el 4 de març, coincidint en la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès, set màrtirs reals dels sigles III-IV i que duen els mateixos noms que els llegendaris bisbes hispànics. De fet, la història del sant té un abast local i mai ha segut reconeguda per l'Iglésia, per lo que, Eugeni de Valéncia no figura en el santoral ni en el Martirologi romà. Els noms que hi apareixen són els dels sants del Quersonès. Ademés, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en este cas, no tinguera repercusió en la ciutat, a on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut.