Sereno

El sereno era un guarda nocturn, era l'encarregat nocturn de vigilar els carrers i regular l'allumenat públic. En determinades ciutats o barris també devia obrir les portes. Inclús en alguns països, anunciava l'hora i les variacions atmosfèriques. Era habitual que anaren armats en un garrot, i que usaren un chiulet per a donar l'alarma en cas necessari. Com a ofici, va existir en Espanya i en alguns països de Sudamèrica des del sigle XVIII. En Perú es denomina serenazgo al seu servici que posteriorment es va oficialisar a finals del sigle XX.

Característiques

En llínees generals i en llaugeres variacions segons el país, era obligació dels serenos recórrer els carrers de la seua demarcació protegint de furts i assalts, evitant les baralles (inclús les domèstiques), donar avís d'incendis i prestar auxili a tot aquell que ho necessitara. En algunes ciutats es dien uns a uns atres per mig del chiulet que duyen o tabalejant contrasenyes.

Primitivament duyen una espècie de llança curta composta per un pal en una puncha en la punta i un farol. Més avant i fins al final varen dur solament un bastó recte, sense puncha i el farol ya no va ser necessari quan es va popularisar l'allumenat públic. Anaven vestits en un gavan blau i usaven gorra de plat.

Història

Els primers serenos es documenten en l'any 1715, creant-se el Cos de serenos el 12 d'abril de 1765, sent més tart inclosos en un Real Decret del 16 de setembre de 1834, a on es regulava la funció dels serenos en les capitals de província.

El nom de Sereno ve de que anaven pel carrer cantant l'hora i el temps atmosfèricː Les onze i sereno, les dos i plujós, etcétera.

(Secció per completar)