Catarisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 23:58 13 oct 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El catarisme fon una confessió cristiana de tipo gnòstica, difosa des del sigle X fins al XVI, en repercusions en l'Àsia Menor, els Bal…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El catarisme fon una confessió cristiana de tipo gnòstica, difosa des del sigle X fins al XVI, en repercusions en l'Àsia Menor, els Balcans, el nort d'Itàlia, Occitània, Renània, la Champanya i la Corona d'Aragó, inclòs el Regne de Valéncia; així puix, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa. Els seguidors d'esta corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. A sovint es nomenaven a ells mateixos bons hòmens o bons cristians.