Moixaranga
La muixeranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que se preserven en Algemesí (Ribera Alta).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La muixeranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels castellers i del Danze de Tauste en el sentit de que en la muixeranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de tragens i són més baixes les torres. La muixeranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la moixiganga.
Característiques de la Muixeranga
En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de profesions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, qeu s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Homens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito profesional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el coclchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestiment, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveedors del vestuari.
Exportació a Catalunya
Fon en el sigle XVIII quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van asumir com propi començant en eixes anys, a fer les torres humanes ara nomenades "castellers", segon documentan deversos invertigadors com Ricart Garcia Moya.
Música
L'himne de la muixeranga és tocat en dolçaines i tabalets, els instruments nacionals.[2]