Ópal
L'ópal (del llatí opâlus) és un mineral format per àcit silícic hidratat de la mateixa estructura que el quars, pero més moll, de menor densitat i una porció variable d'aigua.
L'ópal en realitat és un mineraloide que per raons històriques seguix sent registrat com a mineral, a pesar de no ser un mineral pròpiament dit en estar variablement compost per material pobremente cristalí. La seua fòrmula és SiO2•nH2O. En molta freqüència es troba reblint cavitats de riolites o roques sedimentaries. Existixen numeroses varietats d'ópal que tenen apariències diferents.
És també utilisat en joyeria pero molt menys que atres pedres precioses con el brillant, esmeralda, rubí o safir.
Característiques químiques
És sílici amorfo o sílici hidratat, és dir, està compost de diòxit de silici (sílice), lo mateix que el quars i atres minerals relacionats. Està constituït per capes successives de cristobalita i tridimita, dos minerals pertanyents a la classe dels silicat que coincidixen en el quars en la seua composició, pero que diferixen d'ell per les seues respectives estructures cristalines. Estes partícules microscòpiques tenen un diàmetro d'aproximadament 0,1 μm (1/10000 de milímetro) i es troben com a estructures empaquetades en un enreixat tridimensional. Per eixe precís enreixat, és l'única gema coneguda capaç de refractar els rajos de llum i transformar-los en els colors de l'arc iris (des del roig fins al violeta). A diferència d'atres gemes, l'efecte reflector de l'ópal no es deu a les seues impurees, sino a la penetració de la llum a través d'uns espais cridats buits o voids ubicats entre les esferes.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ópal.