Ian McEwan
| Ian McEwan | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Escritor i noveliste. | ||
| Naiximent: | 21 de juny de 1948 | ||
| Lloc de naiximent: | Aldershot, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit | ||
Ian McEwan (Aldershot, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit, 21 de juny de 1948) és un escritor i noveliste britànic i guioniste. En l'any 2008, el periòdic britànic The Times el va ficar en la llista de: "Els 50 millors escritors britànics des de 1945" i The Daily Telegraph el va situar el nº 19 en la llista de "les 100 persones més poderoses en la cultura britànica".
Biografia[editar | editar còdic]
McEwan naixqué en el Regne Unit en l'any 1948 pero ha passat gran part de la seua infància en l'est d'Àsia, Alemània i el nort d'Àfrica, a on fon destacat son pare. La seua família va retornar a Anglaterra quan tenia 12 anys. Fon educat en l'Escola Woolverstone Hall en Suffolk.
Estudià en l'Universitat de Sussex i en l'Universitat de East Anglia, a on va tindre com a professor a Malcolm Bradbury. La primera de les seues obres que va eixir a la llum fon la colecció de relats Primer amor, últims ritos (1975). En l'any 1997 va publicar Amor perdurable, considerada per molts com una obra mestra sobre una persona que sofrix el síndrome de Clerambault. En 1998, i causant gran controvèrsia, li fon concedit el Booker Prize per la seua novela Amsterdam.
En març i abril de l'any 2004, uns mesos en acabant de que el Govern britànic el convidara a un sopar en la primera dama dels Estats Units, Laura Bush, el Departament de Seguritat Nacional d'este país li va impedir l'entrada en la nació per no tindre el visat apropiat per a treballar (McEwan estava preparant una série de conferències remunerades). Solament varis dies despuix i despuix de fer-se públic en la prensa britànica, se li va permetre l'entrada, ya que, segons un oficial d'aduana li va dir: "Seguim sense voler-li per ací, pero tot açò està atraent molta publicitat desfavorable".
Obra[editar | editar còdic]
Novela[editar | editar còdic]
- Jardí de ciment (The Cement Garden, 1978), trad. d'Antonio-Prometeo Moya, publicada per Tusquets en 1982.
- El plaure del viager (The Comfort of Strangers, 1981), trad. de Benito Gómez Ibáñez, publicada per Anagrama en 1991.
- Chiquets en el temps (The Child in Clave, 1987), trad. de Javier Fernández de Castro, publicada per Anagrama en 1989.
- L'inocent (The Innocent, 1990), trad. de Maribel de Juan Guyatt, publicada per Anagrama en 1995.
- Els gossos negres (Black Dogs, 1992), trad. de Maribel de Juan Guyatt, publicada per Anagrama en 1993.
- Amor perdurable (Enduring Love, 1997), trad. de Carles Urritz i Carme Geronès, publicada per Destino en 1998, i trad. de Benito Gómez Ibáñez per a Anagrama en 2000.
- Amsterdam (Amsterdam, 1998), trad. de Mercè Costa Clos, publicada per Anagrama en 1999. Premi Booker.
- Expiació (Atonement, 2001), trad. de Jaime Zulaika Goicoechea, publicada per Anagrama en 2002.
- Dissabte (Saturday, 2005), trad. de Jaime Zulaika Goicoechea, publicada per Anagrama en 2008.
- Chesil Beach (On Chesil Beach, 2007), trad. de Jaime Zulaika Goicoechea, publicada per Anagrama en 2009.
- Solar (Solar, 2010), trad. de Jaime Zulaika Goicoechea, publicada per Anagrama en març de 2011.
- Operació Dolça (Sweet tooth, 2012), trad. de Jaime Zulaika Goicoechea, publicada per Anagrama en octubre de 2013.
- La Llei del menor (The Children Act, 2014 Jonathan Cape), trad. de Jaime Zulaika Goicoechea, publicada per Anagrama en 2015.
- Clafoll d'anou (Nutshell, 2016 ), trad. Jaime Zulaika, publicat per Anagrama en 2017.
- Màquines com yo (Machines Like Me, 2019), trad. de Jesús Zulaika Goicoechea, publicat per Anagrama en 2019.
- La panderola (The Cockroach, 2020), trad. d'Antonio-Prometeo Moya, publicat per Anagrama en 2020.
- Lliçons (Leassons, 2022).
Coleccions de relats[editar | editar còdic]
- Primer amor, últims ritos (First Love, Last Rites, 1975), trad. d'Antonio Escohotado, publicada per Anagrama en 1989. Premi Somerset Maugham.
- Entre els llançols (In Between the Sheets, 1978), trad. de Federico Corriente Basús, publicada per Anagrama en 2000.
Ficció infantil[editar | editar còdic]
- Rose Blanche (Rose Blanche, 1985). No traduïda a l'espanyol.
- En els núvols (The Daydreamer, 1994), trad. de Gabriel López-Guix, publicada per Anagrama en 2007.
Adaptacions cinematogràfiques[editar | editar còdic]
Ian McEwan conta en algunes adaptacions per al cine d'alguna de les seues noveles, com:
- Last Day of Summer (Last Day of Summer, dirigida per Vlad Yudin, 1984)
- El jardí de ciment (The Cement Garden, dirigida per Andrew Birkin, 1993)
- The Comfort of Strangers, dirigida per Paul Schrader, 1990)
- L'inocent (The Innocent), dirigida per John Schlesinger, 1993)
- Solid Geometry (Solid Geometry, dirigida per Denis Lawson, 2002)
- Enduring Love]], dirigida per Roger Michell, 2004)
- Expiació (Atonement), dirigida per Joe Wright, 2007)
- On Chesil Beach]], dirigida per Dominic Cooke, 2017)
- The Children Act, dirigida per Richard Eyre, 2017)