Colegiata de Santa Maria de Xàtiva
L'Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria és l'iglésia principal de la ciutat de Xàtiva, la Costera, també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en 1596. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la conquista de Xàtiva de Jaume I l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El Papa Benet XIII en 1613 l'eleva a la categoria de colegiata, creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de 1931 i basílica menor des de 1973.
HistòriaEditar
El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el 16 de novembre de 1596 decidix construir una nova colegiata, i en la festa de Sant Vicent Màrtir, el 22 de giner de 1598, es coloca la primera pedra de la mà de l'arquebisbe de Valéncia Joan de Ribera.
La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en l'idea de recuperar l'antic bisbat de Xàtiva.
En l'any 1966 el Papa Pau VI en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en 1973 va declarar Basílica menor a la Colegiata i el 2 de febrer de 1974 l'arquebisbe de Valéncia consagrà el temple.
ArquitecturaEditar
L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.
Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de ferro i ciment que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any 1886. La continuació de les naus es soluciona en un deambulatori que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.
L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència herreriana per la seua austeritat semblant a la del Monasteri de l'Escorial. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.
L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció serliana feta en 1600; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any 1920 (obra de Lluís Ferreres).
La primera pedra del campanar es colocà el 2 de juliol de 1796 i s'acabà en l'any 1877. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la Comunitat Valenciana.
MuseuEditar
El museu de la Seu és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per Joan Reixach en el sigle XV. Atres obres migevals ressenyables són el càliç de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del sigle XIX.
ReferènciesEditar
- «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»
- Maceda, Víctor «De mesquita a Seu». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014
- Garcia Company, Josep Manel. «La música en Xàtiva durant el S. XVIII». Departament de Filosofia. Universitat de Valéncia. «Archiu de la Colegiata de Xàtiva. Acords capitulars»
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colegiata de Santa Maria de Xàtiva.