Crisóstomo Martínez
Crisóstom J. Aleixandri Martínez Sorlí, conegut popularment com Crisóstom Martínez o Crisóstomo Martínez (Valéncia, 1638 - † Flandes, 1694) fon un famós anatomiste, pintor, gravador, microscopista i dibuixant valencià, enquadrat dins del moviment novator de la ciència espanyola del Barroc.
En l'Universitat de Valéncia inicià l'elaboració d'un Atles anatòmic en l'any 1680, que continuà en París, a on s'instalà gràcies a una beca que li concedí el rei Carles II. Feu notables estudis microscòpics sobre els ossos del cos humà i explicà els processos d'ossificació des de l'estat embrionari fins a l'estat de madurea del sistema òsseu.
En París va sofrir dures condicions de vida tant per la seua mala salut com per les males relacions entre Espanya i França, fins al punt de que va tindre que abandonar la ciutat en l'any 1690 acusat d'espia. A partir d'ahí es desconeix la seua localisació. Una cita de José Rodríguez en la seua Biblioteca Valentina de 1747, afirma que va morir en Flandes al voltant de l'any 1694.
Dels seus treballs a l'oli es conserven en els fondos del Museu de Belles Arts de Valéncia en el que varen ingressar sense atribució a raïl de la desamortisació Sant Andrés Corsini, procedent de l'iglésia del convent del Carmen, Sant Pascual Bailón adorant l'eucaristía, de la sacristia de l'iglésia de Sant Tomás i la Mort de sant Francisco Javier, pintada en 1678, que va servir de predela en el retaule dedicat al sant en l'iglésia de la Companyia de Valéncia.
Atles Anatòmic
En l'Archiu de l'Ajuntament de Valéncia es conserven díhuit làmines originals, dotze d'elles realisades en Valéncia i les restants en París i remeses des d'allí al catedràtic de l'Universitat de Valéncia Juan Bautista Gil de Castelldases. Una d'elles, dedicada a les proporcions del cos humà, va ser l'única que es va editar en vida de l'autor en l'any 1689, tornant-se a reeditar en Frankfurt i Leipzig i de nou, junt en una atra que representa dotze esquelets en vàries posicions, en l'any 1740 en París. En 1780, la Real Acadèmia de Pintura i Escultura francesa, va comprar les planches i les va tornar a publicar en el mateix anys de 1780.
Les làmines conservades corresponen a l'osteología, en les que va incloure aspectes morfològics nous, com són l'embriologia de l'os (ossificació del cartílec) i la microscopia (aspecte trabecular del mateix), colocant-se a la vanguarda dels morfólecs europeus del moment, contenen representacions del noranta per cent de l'esquelet humà.
Referencies
- Marco (2021), pp. 229-230
Bibliografia
- García Martínez, S. (1969). «La cátedra valenciana de anatomía durante el último tercio del siglo XVII». Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Medicina II. Valéncia. pp. 167-185
- López Piñero, José María (2001). El Atlas Anatómico de Crisóstomo Martínez (3ª edición). Valéncia: Ajuntament de Valéncia
- López Piñero, José María (2008). Diccionario biográfico. Médicos y Naturalistas Valencianos. (m,n,ñ,o,p). Valéncia: Fundación del Colegio Oficial de Médicos de Valencia
- López Terrada, M.J.; Jerez Moliner, F. (1994). «El "Atlas Anatómico" de Crisóstomo Martínez como ejemplo de "Vanitas"». Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar (56): 3-34
- Marco, Víctor, Pintura barroca en Valencia (1600-1737), Madrid, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2021, ISBN 978-84-15245-98-8
- Velasco Morgado, Raúl (2012). «Nuevas aportaciones al conocimiento de Crisóstomo Martínez y su "atlas" de anatomía». Asclepio (64(1)): 189-212