Història de l'esperanto

L'idioma auxiliar internacional esperanto fon desenrollat durant les décades de 1870 i 1880 per L. L. Zamenhof i fon publicat per primera volta en 1887. La sifra de parlants ha anat creixent gradualment en el temps, encara que no hi ha hagut molt respal per part de governs, ni organismes internacionals.

Abans de 1887 – Gènesis

Lingwe Uniwersala

En 1878, L. L. Zamenhof va redactar a l'edat de 19 anys un primer proyecte de Lingwe Uniwersala. Este ensaig és la resposta d'un jove políglota, poeta, molt llògic, sensible a un context llingüístic polític i social extremadament tens en el que es trobava Polònia en eixe moment, i en particular la seua ciutat Białystok, habitada per polacs, alemans, russos i judeus que es mesclen allí sense tan sols entendre's. Este primer borrador serà destruït pel seu pare, tement que durant els viages d'estudi del seu fill a Rússia, ho confonguen en un espia.

En l'actualitat només nos queden quatre llínees de l'etapa de la Lingwe uniwersala, de l'any 1878. Esta és una cançó que va compondre Zamenhof:

	Malamikete de las nacjes,		Inimitié des nations,
	Kadó, kadó, jam temp' está;		Tombe, tombe, maintenant c'est le moment ;
	La tot' homoze in familje		Toute l'humanité, en une famille
	Konunigare so debá.		Doit s'unir.

En esperanto modern açò seria:

	Malamikeco de la nacioj,		Inimitié des nations,
	Falu, falu, jam temp' estas;		Tombe, tombe, maintenant c'est le moment ;
	La tuta homar' en familion		Toute l'humanité, en une famille
	Kununuigi sin devas.		Doit s'unir.