Palau del Marqués de Sant Josep

Palau del Marqués de Sant Josep

El Palau del Marqués de Sant Josep és un edifici situat en la localitat d'Otos, en la Vall d'Albaida (Comunitat Valenciana).

Història

El palau fon construït per Joan Nunyes, marqués de Sant Josep i senyor de Sant Pere i Guadasséquies, quan adquirí la baronia d'Otos en l'any 1725.

Els antics barons mantingueren la propietat de l'edifici fins que, en la segona mitat del sigle XIX, el darrer marqués de Sant Josep pergué el palau jugant a cartes en el casino de Montecarlo. El guanyador es desplaçà a Otos per a buscar un comprador, trobant-lo en una de les persones més riques del poble, Francesc Vicent Olivares i Castell. D'este, el palau passà a Silví Olivares i Ordinyana i d'este a la seua filla, que era invident i el va legar a l'ONCE. Des dels anys huitanta, l'ajuntament de la població ha mantengut negociacions en l'organisació de cegos per a la restauració del palau i el seu us com a be públic. Finalment, i posteriorment a la seua adquisició i restauració és la seu de l'ajuntament d'Otos.

Descripció

Es tracta d'un palau barroc en aspecte de casa gran i de forma cúbica, en una torre adossada a un àngul posterior que hui en dia té una funció simbòlica, ya que en l'interior hi ha una escala que comunica els distints nivells de l'edifici.

Té un pati quadrangular, que seguix la tradició dels palaus valencians, en dos arcs rebaixats oberts a la planta baixa. En la planta noble es localisen diverses estàncies sense decoració remarcable. En els soterràneus hi ha un celler ben conservat. El tercer pis és la cambra, situada baix la teulada.

En la frontera del palau destaca la portalada allindada d'una grandària considerable, treballada en pedra blanca i arredonida formant una llaugera convexitat en la seua part interior. Tres balcons corresponents en la planta noble s'òbrin en la frontera, a on també hi ha un rellonge de sol i un retaule de taulellets ceràmics que representa la Santíssima Trinitat.

L'edifici està coronat en una galeria de díhuit arquets de mig punt, separats per unes pilastretes dòriques en molures decoratives en la part inferior.