Ávalon

Ávalon és el nom d'una illa llegendària de la mitologia celta en algun lloc de les illes britàniques a on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses frutes durant tot l'any i habiten nou regnes fades; entre elles, Morgana.​

En un principi es creïa que la paraula Ávalon era una adaptació de la paraula celta Annwyn o Annuvin, que designa al llegendari regne de les fades, pero, ya en el sigle XII, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció d'illa de les pomes. Açò és altament provable, degut a que, en l'idioma bretó, poma es diu aval, i en idioma galés s'escriu afal.

Referències

• J.S.P. Tatlock, The Legendary History of Britain: Geoffrey of Monmouth's Historia Regum Britanniae and its early vernacular versions. University of California Press, Berkeley, 1950

Bibliografia

• Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
• Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
• Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
• Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171