Andrés Rábago García
Andrés Rábago García (Madrit, 1947) més conegut pels seudònims de Ops i El Roto, és un pintor, dibuixant satíric i historietiste, humoriste gràfic espanyol. És considerat com un dels humoristes gràfics espanyols més importants.
Biografia
De formació autodidacta, va escomençar a partir de l'any 1968 a publicar vinyetes i ilustracions en revistes com a Hermano Lobo baix el seudònim de Ops durant la dictadura de Franco, al principi muts. Seguí colaborant despuix en numerosos mijos impresos, com La Estafeta Literaria, La Codorniz, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, El Independiente o Ajoblanco. A pesar de realisar-se recopilacions de la seua obra en àlbum ya en 1971, esta no obtingué la mateixa repercussió que la d'atres humoristes gràfics de la seua época, encara que molts d'ells el consideraven com el més lluent. Va realisar també el curtmetrage de dibuixos animats titulat La edad del silencio. En la democràcia els seus succeïts gràfics varen escomençar a incloure ya texts.
En 1978 va iniciar la seua colaboració en les revistes de l'incipient boom del còmic adult, en concret en Totem a partir del seu número 6, seguides per El Jueves, El Cuervo i Madriz. Ademés, va seguir publicant en prensa: Diario 16, Cambio 16, Tiempo, El Periódico de Catalunya, Informaciones, Pueblo, Hoja del Lunes, etc..., contant en un extens currículum creatiu. En l'actualitat i des de fa anys publica en El País.
Estil
La seua visió de la realitat és dadaísta, satírica i descarnada, eixercint un distanciament brechtià. El seu grafisme, expressioniste, beu del llegisme de George Grosz i de les Pintures negres de Goya.
En una entrevista en Javier Morales va descriure el seu método de treball: "S'informa a partir dels periòdics i de la ràdio, mai de la televisió... Sempre deixa reposar els temes uns dies abans d'interpretar-los en una vinyeta, per a no deixar-se influir". Des del punt de vista del periodiste i escritor Juan Pedro Quiñonero: "L'ascetisme del seu estil gràfic solament cobra sentit en el marc de les indagacions plàstiques posteriors al surrealisme: pense, clar, en Topor, en Charlie Hebdo, en l'estètica del mal gust d'algunes escoles americanes".
Apart de les seues aparicions en prensa i revistes, ha publicat diversos llibres, ya siga en solitari o com a colaborador. Ha eixercit com a guioniste, escenógraf, pintor i historietiste.
Obra
(Secció per completar)
Premis
(Secció per completar)