Conquista de Mèxic
La conquista de Mèxic es referix principalment al desmantellament del Imperi Asteca, per tropes del regne de Castella baixe la conducció de Hernán Cortés, en nom del rei Carlos I d'Espanya i a favor del Imperi espanyol entre 1519 i 1521. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en la independència de Mèxic que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels Estats Units Mexicans.
El 13 d'agost de 1521 la ciutat de Mèxic-Tenochtitlan va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys de endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicas, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en el que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.
Posteriorment es varen desenrollar unes atres expedicions i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre 1521 i 1525 en la zona central, nort i sur del territori dels actuals Mèxic i Amèrica Central, les quals varen ser assentant els primers llímits del Virregnat de Nova Espanya. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i alvançats espanyols: Califòrnia, la península de Yucatán, la zona occidental coneguda com Nova Galícia, la zona nordest coneguda com Nou Regne de León, la zona nort a on es trobava la Nova Viscaya i atres territoris de Amèrica del Nort i Central. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del sigle XVI, discorrerien aproximadament tres sigles de dominació territorial espanyola i resistència indígena.
Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les cròniques d'Índies redactades en el sigle XVI, de les que destaquen la Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya de Bernal Díaz del Castell, qui va participar en les campanyes bèliques, les cartes de relació d'Hernán Cortés al rei Carlos I d'Espanya, i l'obra de Francisco López de Gómara, coneguda com Història general de les Índies, qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.