Ferdinand de Saussure
| Ferdinand de Saussure | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Suïssa | ||
| Ocupació: | Llingüiste, filòsof i escritor. | ||
| Naiximent: | 26 de novembre de 1857 | ||
| Lloc de naiximent: | Ginebra, Suïssa | ||
| Defunció: | 22 de febrer de 1913 | ||
| Lloc de defunció: | Vufflens-le-Château, Suïssa | ||
Ferdinand de Saussure (Ginebra, Suïssa, 26 de novembre de 1857 - † Vufflens-le-Château, Suïssa, 22 de febrer de 1913) fon un llingüiste, semiòlec i filòsof suís, les idees del qual varen servir per a l'inici i posterior desenroll de l'estudi de la llingüística moderna en el sigle XX. Se li coneix com el pare de la "llingüística estructural" del sigle XX. També va iniciar l'Escola de Ginebra dins de les anomenades "Escoles Estructuralistes". Un grup llingüiste va continuar la seua llabor com a llingüista. Pese ad açò, molts llingüistes i filòsofs consideren les seues idees com extemporànees.
Biografia
Ferdinand de Saussure estudià sànscrit en Leipzig (Alemània), a on va tindre com a influència als neogramàtics, que buscaven renovar els métodos de la gramàtica comparada. Despuix es va dedicar a l'estudi de l'expressió musical i va publicar als 21 anys Memòria sobre el sistema primitiu de vocals en les llengües indoeuropees en tal rigor i método (gramàtica comparada) que hui seguix vigent. A l'any següent publica la seua tesis doctoral titulada Sobre l'ocupació del genitiu absolut en sànscrit, treball que li dona els mèrits per a ser nomenat professor de gramàtica comparada de l'Escola d'Estudis Superiors de París.
Despuix de treballar com a professor en esta acadèmia durant dèu anys, és nomenat professor de gramàtica comparada en l'Universitat de Ginebra, preocupat pels problemes del llenguage. Frut de tots estos anys seria la publicació pòstuma (en 1916) del Curs de llingüística general (la prematura mort del mestre havia ocorregut tres anys abans, en l'any 1913), que es convertiria en tota una fita en l'història de la llingüística. La seua publicació fon realisada pels seus alumnes Charles Bally i Albert Sechehaye, basant-se en la reelaboració dels apunts presos per varis alumnes (Ch. Bally, A. Sechehaye, H. Frei, A. Meillet, J. Vendryes) a partir de les tres ocasions en que Saussure va impartir el curs en dita universitat entre els anys 1906 i 1911. En tal curs es destaquen les consideracions de Saussure referents al signe llingüístic, el qual es desdobla en un concepte o significat i la seua «image acústica» o significant.
Curs de llingüística general
El major aport que va fer Saussure en el seu Curs de llingüística general fon la constitució de la llingüística com una ciència. Per ad això, en primer lloc, va deure dellimitar el seu objecte d'estudi (la llengua) deixant de costat lo que ell cridarà la parla. Esta bipartició tan criticada posteriorment (ya que són les dos cares d'una mateixa moneda i no es pot estudiar una sense considerar a l'atra) devem entendre-la en el seu context, el positivisme, per a comprendre que el seu objectiu era formular un método per a donar als seus estudis el mateix valor científic en el que es medixen les anomenades "ciències exactes". En efecte, el seu estudi abunda en dicotomies d'este tipo.
El Curs de Llingüística General de Ferdinand de Saussure, té les següents idees que són fonamentals per a comprendre la seua perspectiva estructuralista sobre la Llingüística.
- Llengua i parla
Llengua: Conegut com a llenguage humà (idioma).
Parla: Realisació del llenguage, ferramenta comunicativa.
- Llingüística diacrònica i llingüística sincrònica
Llingüística diacrònica: Estudia l'evolució de la llengua durant el temps, cóm canvien les paraules, els signes, aparició i discontinuació d'estos.
Llingüística sincrònica: És l'estudi de la llengua durant el moment present.
- Fonètica i fonologia
Fonètica: És l'estudi del sò i el seu valor en la parla, específicament parlant dels fonos (unitat de sò de la parla).
Fonologia: Estudi que s'enfoca en conéixer el sistema de fonemes d'una llengua.
- Significat i significant
Significat: Image acústica, cadena de sons.
Significant: Image conceptual, és el concepte o l'idea que atribuïm a una cosa.
- Immutabilitat i mutabilitat del signe
Immutabilitat del signe: L'individu no és capaç de canviar el significat del signe llingüístic.
Mutabilitat del signe: La societat és capaç de canviar el significat del signe llingüístic.
- Relacions sintagmàtiques i relacions associatives
Relacions sintagmàtiques: Procés de combinació dels elements llingüístics, eix de combinació.
Relacions associatives: Procés de selecció, és un conjunt virtual d'elements llingüístics (Fonemes), eix de selecció.
- L'aglutinació i l'analogia
- El valor llingüístic
És la relació d'una image conceptual i una image acústica.
- Semiòtica i llingüística.
Semiòtica: Estudia les relacions que hi ha entre el ser humà, signes i símbols.
Llingüística: Ciència en la que el camp de la qual d'estudi és el llenguage.
- Llinealitat del significant
Dicta que la seqüència dels sons té un orde dins del temps.