K
La K, k en minúscula, és l'undècima lletra de l'alfabet valencià i l'octava de les consonants. El seu nom és ca. En valencià a soles se gasta en paraules d'orige estranger, sobretot en paraules angleses, alemanes i romanisacions d'atres llengües. Antigament ya els romans l'usaven a soles per a paraules d'orige grec i en l'edat mija per a senyalar abreviatures d'esta mateixa llengua. En valencià representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ce i el dígraf qu en cadira o tanques).
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (exactament igual que la ce i el dígraf qu en cadira o tanques).
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu ca[editar | editar còdic]
- Només s’escriu en paraules d’orige estranger o tècniques: Kant, krausisme.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre K.