I
La I, i en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és i. També pot dur accent agut (í) i diéresis (ï).
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa el sò [i], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ai, ei, oi i ui, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: aï, eï, oï i uï.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu i[editar | editar còdic]
- A principi, mitan i final de paraula.
- En les paraules quixal (antigament escrit queixal), giner (no gener) i xixanta (no seixanta ni xeixanta).
S'escriu í i ï[editar | editar còdic]
Vore: Accentuació de la llengua valenciana
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre I.