Llengües indígenes d'Amèrica
Les llengües indígenes d'Amèrica són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, desde el poblament del mateix hasda ans de l'arribà de colons d'atres regions del planeta, havent-se extinguit varies d'elles desde llavors hasda l'actualitat. Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En varies oportunitats foren proposts grups majors de clasificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige.
Història
Ans de l'arribà dels europeusal Nou Mon les llengües ameríndies es parlaven desde lo que hui es Canadà hasda la punta meridional de Sudamèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria. En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt La relazioni universali, en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i náhuatl se podi viajar per tot el Nou Mon. Tal volta estes llengúes eren una espècie de llengües franques gastaes per a la intercomunicació entre les diferents ètnies i pobles. Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que després podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, després de recòrrer Brasil durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del pais, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint.
Distribució
Soles podem estimar aproximàdamen tel número de llengües supervivents natives i son número de parlants, especialment en Sudamèrica que està pijor documentà que Norteamèrica o Centreamèrica. S'estima que pot haver unes 600 llengües ameríndies supervivnets parlaes per un total de 18 millons de persones. Si dividirem eixe número pel de llengüesobtindriem una mija de 30.000 parlants i per si mateixes consittuixen el noventa per cent de la població ameríndia. Les rsetants llengües donarien una mija de 1.400 parlants per llengua, pero inclús eixa cifra és enganyosa pues encara que el vint per cent de les llengües ameríndies se parlen al nort de Mèxic, eixes 140 llengües soles constituixen el dos per cent de la població ameríndia.
Moltes llengües índies de Nort-amèrica soles són parlaes per un punyat de persones. normalment de gent major, inclinant-se els jovens cara al anglés per lo que la extinció d'eixes llengües està molt propera. A pesar del llimitat número de parlants algunes llengües índies de Nort-amèrica són ben conegudes pels prèstams que han donat al anglés en lo que se referix a noms de llocs; per eixemple Delaware, Massachusett, Cheyenne, Alabama, Omaha, Dakota, Wichita, Mohave, etc. Atres s'han fet famoses en el món sancer gràcies al cine: comanche, cheroqui, mohawk, etc.