Illa Grossa

L'Illa Grossa o Columbret Gran és la principal illa de l'archipèlec de les Columbretes, en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, el Grau de Castelló i Borriana. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes.

Geografia

La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys. La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el cràter volcànic llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots Mancolibre, La Senyoreta, el Mascarat i el menut Trenca Timons. L'illa està associada a un procés de rifting actiu des del Miocé inferior.

Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro, que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de Mont Colibrí o Colibre. Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena Port Tofiño, en honor de l'almirant Vicente Tofiño de San Miguel, que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.