Serra de Benicadell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cima del Benicadell
El Benicadell vist des de l'ermita de Beniarrés.

La serra del Benicadell és una montanya d'uns 1104 metros d'altitut que es troba entre les províncies d'Alacant i Valéncia.

Alberga els térmens de Muro d'Alcoy, Gayanes, Beniarrés, Beniajar, Salem, Otos i Carrícola.

En esta montanya es troben les ruïnes d'un dels castells construïts per El Cid en l'intervenció en llevant durant el seu segon desterro, Penya Cadiella. També alberga la Cova de l'Or un jaciment del paleolític.

El Benicadell és el pic més alt (1.104 m.) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una paret montanyosa que separa les comarques valencianes de la Vall d'Albaida i del Comtat de Cocentaina. Te una orientació betica (del Prebetic extern) que va de nordest a sudoest, el caracteristic pic del Benicadell te forma de cresta rocosa de litologia calcaria que dona una singularitat al païsage.

La Serra forma part del sistema montanyós format per les serres (d'oest a est) de la Solana, d'Agullent, el mateix Benicadell i la d'Ador, ya prop del llitoral.

A nivell historic destaca pel seu gran numero de castells, degut a la presencia de moriscs, al ser zona d'interior, com és el cas del: castell de Carbonera, de Penya Cadiella (s'ha dit a voltes que d'ací ve el nom del pic), i Carricola. Una gran cantitat de coves rematen al fet que és una zona karstica molt activa (roca calcaria), és el cas de la Coveta del Mig, el Cercat, la Cova del Moro i la Cova del Mig. És important l'assentament iberic a on destaca el poblat de la Covalta.

Benicadell està vinculada a la figura del Sit, ya que este llegendari cavaller castellà fortificà un castell àrap existent en els cims d'esta serra en l'any 1092. El “Cantar del Mio Cid” cita ad estos bells parages en el nom de “Penya Cadiella”.

També és important, a nivell etnologic, l'existencia de neveres (pous de neu), que parlen de la presencia d'activitats tradicionals, com el pastoreig. Entre estes neveres destaquen la cava o nevera de Benicadell, la de Dalt, la de Baix, la de Xamarra, la del Corral de Diego i la de la Lloma Solaneta.

Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (Pinus halepensis), pi mari (Pinus pinaster), chicotets rodals de pi pinyoner (Pinus pinea), carrascars (Quercus ilex) i especies nobles com el fleix (Fraxinus ornus), l’erable (Acer opalus sp. granatense), el llorer bort (Viburnum tinus), l’alborç (Arbutus unedo) i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del sigle XX en especies del gènero Pinus i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com Saxifraga longifolia, Helichrysum rupestre subsp. rouyi, Helianthemum croceum subsp. cavanillesianum, etc. requerixen de protecció.

També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de mamifers, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (Erinaceus europaeus) o la musaranya (Crocidura russula) i animals rosegadors com el ratolí de camp (Mus spretus) i el talponet comú (Pitymys duodecimcostatus). Unes atres especies presents són el porc senglar (Sus scrofa), la llebre (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus) tipics de bosc de montanya, o la gineta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (Circaetus gallicus), el falconet europeu (Falco subbuteo), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (Vipera latastei) i uns atres sacres.

Enllaços externs

Commons