Arroyo Cerezo
Arroyo Cerezo és una aldea de Castielfabit, situada en la comarca de El Racó d'Ademús pertanyent a la província de Valéncia. La seua ubicació aproximada és: 40°7′21″N 1°25′5″O.
Geografia
S'accedix a este poble des de Valéncia agarrant la CV-35 fins a la província de Conca on passa a nomenar-se N-330 fins arribar a Ademús. Allí s'agarra la N-420 fins arribar al desviament que nos dura a Arroyo Cerezo a través d'un carretera comarcal.
És l'assentament més occidental i el situat a major altitut de la comarca, concretament a uns 1.340 metros. Se localisa en l'altiplà existent al peu de la gran Muela del Royo, coneguda com Camp del Royo. Està emplaçat en la banda dreta del Regajo. S'estenen les seues edificacions fins al punt en que este riuet salva un escaló rocós i s'encaixa en les calices. A pesar de l'altitut mija de l'entorn, la seua ubicació se justifica per la disponibilitat de terres planes aptes per al cultiu i la presencia de naiximents d'aigua.
Arroyo Cerezo rep també la denominació antiga i actualment de caràcter popular de El Royo. Està format per tres agrupacions de cases de les quals son: Barrio de Arriba, Barrio del Medio i el Barrio de Abajo. En el Barrio del Medio està situada l'iglésia parroquial de Sant Joaquim mentres el cementeri se troba en mitat del camí entre el Barrio del Medio i el Barrio de Abajo.
Arroyo Cerezo mostra en algunes de les seues vivendes una tipologia constructiva peculiar i única en la comarca, caracterisada per una construcció en planta baixa, en reduïdes obertures i l'existència de porchada en la frontera principal. Se tracta d'un model adaptat a la durea de les condicions climàtiques.
Entorn
Arroyo Cerezo està rodejat d'un bell paisage, en el que destaquen numeroses fonts, com la de la image, entre atres coses.
.jpg)
Demografia
Es este un assentament antic, com se desprén de les referències històriques. Amijanat del segle XIX contava en uns 200 habitants, 51 cases en 1860, volum que mantingué estancat per damunt dels 200 residents fins 1950, en un màxim censal de 265 en l'any 1900. Posteriorment s'inicià un ràpit descens de població i com conseqüència esta s'ha vist reduïda a 33 habitants en 1991 i 39 en 1996, sifres que al menys dupliquen els efectivament residents.
Gastronomia
Son típics les sopes d'all i les farinetes (gachas en castellà).